Valoració àcid-base

Àcids i bases
Afinitat protònica · Ionització de l'aigua
Constant d'acidesa · Constant de dissociació
Dissolució amortidora · Extracció àcid-base
Funció d'acidesa · pH · Reacció àcid-base
Reacció de neutralització · Valoració àcid-base
Tipus d'àcids
Arrhenius · Brønsted · Lewis · Mineral
Orgànic · Fort · Superàcid · Feble
Tipus de bases
Arrhenius · Brønsted · Lewis · Orgànica
Forta · Superbase · No nucleofílica · Feble
  • Vegeu aquesta plantilla

Una valoració àcid-base o titulació àcid base és una tècnica emprada en química analítica amb l'objectiu de determinar la concentració d'un àcid o d'una base en una dissolució, mitjançant l'addició d'increments mesurats de volums d'una dissolució estandarditzada, o dissolució valorant, d'una base o d'un àcid, respectivament, que reaccionen segons una reacció de neutralització.[1]

Si HA és un àcid, la qual concentració en una dissolució aquosa és desconeguda, es valora amb una dissolució valorant d'una base BOH, la reacció que té lloc, en el marc de la teoria àcid-base d'Arrhenius, es pot representar mitjançant l'equació:

H A ( a q ) + B O H ( a q ) A ( a q ) + B + ( a q ) + H 2 O ( l ) {\displaystyle HA(aq)+BOH(aq)\rightleftharpoons A^{-}(aq)+B^{+}(aq)+H_{2}O(l)}

En funció de la dissolució valorant es diferencien acidimetries i alcalimetries, emprades per valorar dissolucions de concentracions desconegudes de bases i àcids, respectivament. Per exemple es pot determinar la concentració d'àcid clorhídric en una dissolució emprant una alcalimetria on el valorant sigui una dissolució de concentració coneguda d'hidròxid de sodi:

H C l ( a q ) + N a O H ( a q ) C l ( a q ) + N a + ( a q ) + H 2 O ( l ) {\displaystyle HCl(aq)+NaOH(aq)\rightleftharpoons Cl^{-}(aq)+Na^{+}(aq)+H_{2}O(l)}

Utillatge de laboratori necessari

Bureta i matràs Erlenmeyer durant una valoració

Per a la realització d'una volumetria àcid-base cal emprar el següent material:

  1. Matràs Erlenmeyer: Dins aquest matràs de forma cònica té lloc la reacció de neutralització. S'hi diposita un volum determinat de mostra de concentració desconeguda i unes gotes de dissolució d'indicador àcid-base. Habitualment també s'hi afegeix un cert volum d'aigua destil·lada amb l'objectiu d'incrementar el volum total de la dissolució i observar millor els canvis de color que s'hi produeixen. Aquest volum no afecta els càlculs i no cal mesurar-lo.
  2. Pipeta aforada: Amb aquest instrument es diposita dins el matràs Erlenmeyer un volum de la dissolució de concentració desconeguda mesurat de forma molt precisa.
  3. Bureta: La bureta s'omple de dissolució valorant, o sigui la dissolució de concentració coneguda, i amb ella s'addicionen petits volums, gota a gota, dins l'Erlenmeyer amb l'objectiu de neutralitzar la dissolució de concentració desconeguda.
  4. Elèctrode de vidre: L'addició de gotes d'indicador àcid-base es pot substituir per la introducció dintre de la dissolució d'un elèctrode de vidre connectat a un potenciòmetre (pH-metre), la qual cosa incrementa la precisió de la tècnica i permet la seva automatització.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valoració àcid-base
  1. Bosch, E.; Alegret, S. Compendi de Nomenclatura de Química Analítica. Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 9788472838710.