Juli Pams i Vallarino

Juli Pams i Vallarino

Nom original	(fr) Jules Pams
Biografia
Naixement	14 agost 1852 Perpinyà (Catalunya del Nord)
Mort	12 maig 1930 (77 anys) París
Sepultura	tomba de Jules Pams
Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
1893 – 1905
Circumscripció	Pirineus Orientals
Senador del Senat francès
25 de desembre de 1904 – 12 de maig de 1930
← Elie Delcros Pere Rameil →
Circumscripció	Pirineus Orientals
Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1892 – 1928
← François Hostalrich Joseph Parayre →
Circumscripció	Cantó d'Argelers
Ministre d'Agricultura
2 de març de 1911 – 17 de gener de 1913
← Maurice Raynaud Fernand David →
Ministre de l'Interior
16 de novembre de 1917 – 18 de gener de 1920
← Théodore Steeg Théodore Steeg →
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	Advocat
Partit	Partit Radical i Radical Socialista
Família
Parents	Pierre Bardou-Job (sogre)
Ministre de l'Interior de França 16 novembre 1917 – 20 gener 1920 Ministre d'Agricultura 2 març 1911 – 17 gener 1913 Diputat a l'Assemblea Nacional Pirineus Orientals 1893 – 1905 Senador de la Tercera República Francesa

Juli Pams i Vallarino o Jules Pams (Perpinyà, 14 d'agost de 1852 - París, 12 de maig de 1930) fou un advocat i polític francès d'origen nord-català.

Republicà radical, és una personalitat important de la vida política de la IIIa República Francesa.

Biografia

Exercí com a advocat a Perpinyà, i el 1889 començà la seva carrera política quan fou candidat a les eleccions legislatives d'aquell any. Fou escollit conseller general del cantó d'Argelers de la Marenda l'any 1892. Va formar part de l'assemblea departamental durant 36 anys i en va ser el president durant 15 anys.

Ocupà nombrosos càrrecs polítics pel Partit Radical i Radical Socialista: diputat a l'Assemblea Nacional Francesa del 1893 al 1904, senador del Senat francès del 1904 al 1930^[1] alhora que ministre d'agricultura en el govern Monis (1911), i president del Consell General dels Pirineus Orientals del 1912 al 1920. El 1913 fou candidat radical socialista a la presidència de França contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327. Fou també ministre d'interior en el govern de Georges Clemenceau del 1917 al 1920, així com delegat de França a la Societat de Nacions.

Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d'Estudis Catalans. Deixà a la ciutat de Perpinyà l'Hotel Pams, obra de l'arquitecte Viggo Dorph-Petersen, emprat com a seu de la biblioteca municipal, de museus, d'entitats culturals, i que durant anys ha allotjat la Universitat de Perpinyà.

Juli Pams va morir el 12 de maig de 1930 al seu domicili, al número 2 del carrer Albéric Magnard, al districte 16 de París. Va ser enterrat al cementiri de Portvendres.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Jean Mirapeix	President del Consell General dels Pirineus Orientals 1912-1927	Succeït per: Víctor Dalbiez