Edmond Bartissol
![]() ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 20 desembre 1841 ![]() Portèl de las Corbièras (França) ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 16 agost 1916 ![]() avenue Foch (França) ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sepultura | cimetière de Fleury-Mérogis (fr) ![]() ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
6 d'octubre de 1889 – 14 d'octubre de 1893 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
27 d'abril de 1902 – 31 de maig de 1910 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Frederic Manaut → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Pirineus Orientals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | París ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | Enginyer | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Republicans Progressistes | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Edmond Bartissol (Portèl, Aude, 20 de desembre de 1841 - París, 16 d'agost de 1916) fou un enginyer i polític francès, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.
Biografia
Enginyer d'obres públiques, participà en les obres del Canal de Suez en 1866, però va tornar a França per lluitar amb la Guàrdia Nacional en la guerra francoprussiana. En 1874 participà en la construcció de ferrocarrils a Espanya i Portugal i en la construcció del metro de Lisboa, raó pel que fou nomenat comanador de l'Orde de Crist i de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa. En 1887 també va rebre la Legió d'Honor francesa.
Establert a Ceret, fou elegit diputat dels republicans progressistes a les eleccions a l'Assemblea Nacional de 1889. En les de 1893, però, fou batut per Juli Pams i Vallarino. En 1898 es va presentar pel departament d'Aude, però l'elecció fou anul·lada. Després de ser elegit alcalde de Fleury-Mérogis, tornà a ser elegit diputat pels Pirineus Orientals a les eleccions de 1902. Va mantenir l'escó fins a 1910, quan fou derrotat per Frederic Manaut.[1]
En 1904 va crear un vi dolç natural que porta el seu nom, el Bartissol.
Referències
- ↑ Fitxa al web de l'Assemblea Nacional Francesa
Bibliografia
- Jean Jolly (dir.), Dictionnaire des parlementaires français, Presses universitaires de France
- Escudier, Jean-Louis «Itinéraire d'un entrepreneur de travaux publics éclectique : Edmond Bartissol (1841-1916)». Histoire, économie et société, 1995, pàg. 229-251. DOI: 10.3406/hes.1995.1771.
- Escudier, Jean-Louis. Éditions du Centre national de la recherche scientifique. Edmond Bartissol, 1841-1916. Du canal de Suez à la bouteille d'apéritif, 2000, p. 309. ISBN 2-271-05798-1.
- VVAA. Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1789-2011. 1 Pouvoirs et société. Perpignan: Publications de l'olivier, 2011, p. 699. ISBN 9782908866414.