Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Biografia
Naixement	1815 Barcelona
Mort	7 juliol 1895 (79/80 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri del Poblenou (Barcelona) (Dep. II, nínxol preferent 111, sense làpida ni nom)
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1866 – 1867 ← Narcís Vidal i Campderrós – Antoni Cebrià Costa i Cuxart →
Activitat
Ocupació	arquitecte
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Fills	Apel·les Mestres i Oñós, Arístides Mestres i Oñós

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895)^[1] fou un arquitecte i pessebrista català.

Fill de Josep Mestres i Gramatxes, mestre major de la catedral de Barcelona, provenia d'una família d'arquitectes, va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona i es va traslladar a Madrid l'any 1841, on va acabar els estudis a l'Escola d'Arquitectura.^[2]

Entre les seves obres cal destacar la realització del primer edifici de l'Eixample barceloní, la casa Gibert, l'any 1861.

Autor juntament amb Miquel Garriga i Roca del Gran Teatre del Liceu el 1848. Després de l'incendi que va sofrir el 1861 es va encarregar també de la seva reconstrucció.

Va realitzar a Barcelona el monument a Antonio López y López –l'autor de l'escultura principal fou l'artista Venanci Vallmitjana i Barbany–, que es va inaugurar l'any 1884.

Va ser nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855. Va dibuixar els plànols complets del temple i, gràcies a la donació de l'empresari Manuel Girona i Agrafel, es va encarregar de la realització de la façana neogòtica, seguint les traces fetes per mestre Carlí el 1408.

Deixà escrites unes monografies sobre la catedral i sobre el monestir de Pedralbes.

Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1880, on es conserven molts dels seus plànols originals, com es conserven també alguns blocs de dibuixos a la Biblioteca de Catalunya.

Fills seus foren Arístides i Apel·les Mestres.

Va ser un dels pessebristes destacats de Barcelona i va ser un dels fundadors de la primera Societat de Pessebristes (1863).^[3]

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1849	Mare de Déu del Remei[4]	Plaça de la Concòrdia a Les Corts	Església d'estil neoromànic	En ús
1851	Casa Morell	Sant Honorat, 3 i Fruita, 4	Residència de Joaquim Morell i Desclapés	Oficines de la Generalitat de Catalunya
1852	Casa Joan Antoni Tresserra	Pl. Duc de Medinaceli, 5 i Pg. Colo, 21	Residència de Joan Antoni Tresserra, cònsol d'Argentina a Barcelona	En ús
1857	Casa Traveria-Jover	Portaferrissa, 25-25 bis i Duc, 2	Residència d'Antònia Traveria i el seu gendre Josep Jover i Sans, casat amb la seva filla Antònia Peix i Traveria, pares de Leandre Jover i Peix.	En ús
1858	Antiga Foneria de Canons (reforma)	Rambla, 2 i Pl. Portal de la Pau, 3	Seu del Banc de Barcelona	En desús
1858	Casa Antonio López	Pl. Duc de Medinaceli, 8 i Josep Anselm Clavé, 8	Residència del navilier Antonio López y López, posteriorment fou la seu de la Companyia Transatlàntica	Hotel
1859	Casa Evarist Arnús	Avinyó, 42 i Carabassa, 5	Residència i despatx del banquer Evarist Arnús	En ús
1868	Casa Manuel Girona	Pl. Duc de Medinaceli, 3, Ample, 2-2 bis i Mercè, 1-3	Residència del banquer Manuel Girona i Agrafel	Seu del Registre Civil
1868	Casa Salvador Samà[5]	Pg. Gràcia i Gran Via	Edifici de planta baixa i tres pisos amb un gran pati posterior. Les façanes eren de pedra encoixinada als angles amb balconades emmarcades per columnes. L'accés principal era pel passeig de Gràcia.	Desaparegut. Actualment hi ha l'edifici del Banc Vitalici.
1880	Casa Claudio López	Rambla, 109	Residència de Claudio López y López, posteriorment fou la seu de la Companyia General de Tabacs de Filipines.	Hotel
1880	Palau Marimon (reforma)	Av. Portal de l'Àngel, 3-5	Residència de Joan Sanllehy i Metges	En ús

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1884	Casa de la Vila<[7]	Plaça de la Vila	Edifici de planta baixa i dos pisos amb balcó sobre la porta principal i rellotge. Fou projectat el 1862, es reformà i amplià el 1974.	Bo

El recull de documents inclosos en el Fons personal de Josep Oriol Mestres dipositat en l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, de fet no està directament relacionat amb la família Mestres. Tot i estar inclòs en el llegat de Josep Oriol Mestres, possiblement és fruit d'una afició personal pel col·leccionisme, i com a resultat d'aquesta, ha acabat formant part del seu patrimoni documental. L'interès per aquesta documentació pot ser divers, però un a destacar és que moltes de les persones esmentades a la documentació, elles mateixes o les seves famílies, van jugar papers de certa rellevància en la vida de la ciutat, tot intervenint en política, en el món de la cultura, del comerç o la indústria. Noms com els de la família Llançà o Mora apareixen en documents d'aquest Fons personal.

• Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Fons documentals: inventaris en format pdf. Fons privats

• Domínguez Castells, Josep et al. Vilassar de Dalt: Història gràfica. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. ISBN 84-281-0825-0. 
• Merino Orejón, Antonio «Un edifici de Josep Oriol Mestres i Esplugues a Mataró». Sessió d'Estudis Mataronins [Mataró], 5, 1988, pàg. 93-98.
• Roselló Nicolau, Maribel «La casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple d'arquitectura residencial de les primeres èpoques d'urbanització de l'Eixample». Barcelona quaderns d'història, 14, 2008, pàg. 47-62.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Oriol Mestres i Esplugas