Palau Marimon

Imatge
DadesTipusPalau Modifica el valor a WikidataCronologia 1880 renovació, Arquitecte: Josep Oriol Mestres i Esplugas Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióAv. Portal de l'Àngel, 3-5 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.38474°N,2.173952°E / 41.38474; 2.173952
Bé cultural d'interès localId. IPAC52307 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona836 Modifica el valor a Wikidata ActivitatPropietat deMarquesat de Cerdanyola
Marquesat de Caldes de Montbui Modifica el valor a Wikidata

El Palau Marimon és un edifici situat a l'Avinguda del Portal de l'Àngel, 3-5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

El 1605, la major part de l'actual finca fou establerta en emfiteusi pel donzell Galceran d'Agullana i de Dusai a Pere de Reguer, senyor de Vilagrassa.[2][3][4] Aquest fou succeït per la seva neta Maria de Reguer, casada amb Joan Antoni de Velasco.[5] La seva filla Maria Francesca de Velasco i Reguer es va casar amb Josep de Marimon i Corbera, segon marquès de Cerdanyola,[5] i d'aquesta manera la finca va passar a mans d'aquest família.[6]

A la part posterior hi havia un carreró anomenat d'en Claramunt, que anava des del carrer de la Canuda fins al de la Portaferrissa, i que fou suprimit a principis del segle xviii. Això va originar unes servituds amb la veïna Casa Gralla, la qual cosa va motivar el 1857 un conveni entre Josep Martí i Fàbregas, promotor de l'obertura del carrer del Duc de la Victòria (actualment del Duc), i la marquesa Maria Dolors de Marimon i Querí, de manera que la nova paret mitgera que el primer va fer construir sobre la ja existent[7] quedés de propietat exclusiva dels marquesos.[8][4]

El 1867, ja vidu i per a fer front a diversos deutes, el seu marit José María de Arróspide y Chascó[9] va vendre la propietat al metge barceloní Joan Sanllehy i Metges (1821-1900)[10][11][12] i la seva dona Gertrudis Alrich i Elias per 89.800 escuts.[4][13] El 1880, Sanllehy va encarregar-ne la reforma i ampliació sobre la finca veïna del núm. 5 (que havia pertangut al farmacèutic Josep Maria Fina)[14][15][16] a l'arquitecte Josep Oriol Mestres,[17] que en va refer els balcons, dotant els del principal de frontons, i hi va afegir la balustrada del coronament.[6] El saló fou decorat amb un sostre i sobreportes d'estil Lluís XV, obra del pintor Victorià Codina i Langlin (1844-1911),[18][19] mentre que la biblioteca i el despatx estaven vestits amb l'austeritat de les peces espanyoles conventuals. També hi havia un oratori o capella personal, signe de prestigi en les residències aristocràtiques.[6]

El seu fill Domènec Joan Sanllehy i Alrich (1847-1911) es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de Montbui, títol que heretà el seu fill gran, l'historiador Carles Sanllehy i Girona (1882-1973).[12]

Quarteró núm. 64 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

És un palau urbà que s'articula al voltant d'un pati interior i el fa un bon exemple de construcció civil del segle xvii. Aquest pati conserva una llotja toscana sobre grans arcs rebaixats, a la que s'accedeix des del carrer travessant un vestíbul de voltes rebaixades que comunica amb el carrer a través d'un portal d'arc escarser, les portes del qual conserven unes picaportes situades a l'alçada d'un genet a cavall. La resta de la façana de la planta baixa compta amb quatre obertures rectangulars més, tot i que la de la dreta del tot és doble, amb marc motllurat. La part superior compta amb pis principal i dos pisos més, amb set obertures amb balcó per cadascuna. Els finestrals del principal tenen marcs motllurats i frontons rebaixats d'estil clàssic. El balcó del segon pis es recolza sobre petites mènsules en forma de voluta i els finestrals, tant d'aquesta com del tercer pis, compten amb marc motllurat. El coronament té una balustrada al terrat.[6]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Palau Marimon». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Llobet Portella, 2013, p. 21.
  3. ↑ AHPB. notari Jaume Rondó, 6-10-1650.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 AHPB, notari Gaietà Menós, manual 1.292/23, f. 549-572v, 29-6-1867.
  5. ↑ 5,0 5,1 Llobet Portella, 2013, p. 22.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Palau Marimon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  7. ↑ «José Martí y Fábregas. Duque de la Victoria (ara Duc) entre Portaferrissa i Canuda. Construcció d'una paret-façana». Q127 Foment 923 C. AMCB.
  8. ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/40, f. 368-378, 27-11-1857.
  9. ↑ «José María de Arróspide y Chascó». Db-e. Real Academia de la Historia.
  10. ↑ «Juan Sanllehy Metges». geneanet. Antonio Aguayo Ferreira.
  11. ↑ «Joan Sanllehy i Metges». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Joan Sanllehy i Metges». Galeria de metges catalans. Col·legi de Metges de Barcelona.
  13. ↑ «Permís de Juan Sanllehy per rebaixar la vorera front a casa seva a la plaça de Santa Anna». Q136 Obres públiques 3/0 169. AHCB, 1875-1876.
  14. ↑ Diario de Barcelona, 04-08-1846, p. 3279. 
  15. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 162, 408. 
  16. ↑ El Telégrafo (edición mañana), 23-11-1869, p. 7658. 
  17. ↑ AMCB, Q127 Foment 1233 I, 207 J i 809 J.
  18. ↑ «Victorià Codina i Langlin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ «La Ilustración: periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes» p. 46, 20-01-1889.

Bibliografia

  • Llobet Portella, Josep Maria «Documents sobre la vila de Vilagrassa (1360-1841)». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, pàg. 19-118.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Marimon
  • «Palau Marimon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.