Cas al·latiu
Casos gramaticals |
---|
Llista de casos gramaticals |
Cas abessiu |
Cas ablatiu |
Cas absolutiu |
Cas adessiu |
Cas adverbial |
Cas al·latiu |
Cas benefactiu |
Cas causal |
Cas causal final |
Cas comitatiu |
Cas datiu |
Cas dedatiu |
Cas delatiu |
Cas disjuntiu |
Cas distributiu |
Cas distributiu temporal |
Cas elatiu |
Cas essiu |
Cas essiu formal |
Cas essiu modal |
Cas exessiu |
Cas final |
Cas formal |
Cas genitiu |
Cas il·latiu |
Cas inessiu |
Cas instructiu |
Cas instrumental |
Cas latiu |
Cas locatiu |
Cas modal |
Cas multiplicatiu |
Cas objectiu |
Cas oblic |
Cas partitiu |
Cas possessiu |
Cas postposicional |
Cas preposicional |
Cas prolatiu |
Cas prosecutiu |
Cas separatiu |
Cas sociatiu |
Cas sublatiu |
Cas superessiu |
Cas temporal |
Cas terminatiu |
Cas translatiu |
Cas vial |
Cas vocatiu |
Arranjament morfosintàctic |
Cas absolutiu |
Cas acusatiu |
Cas ergatiu |
Cas instrumental |
Cas instrumental comitatiu |
Cas intransitiu |
Cas nominatiu |
Declinació |
Declinació alemanya |
Declinació basca |
Declinació eslovaca |
Declinació eslovena |
Declinació irlandesa |
Declinació islandesa |
Declinació llatina |
Declinació polonesa |
Declinació russa |
Declinació sèrbia |
Declinació txeca |
El cas al·latiu (del llatí allāt-, afferre "portar a") és un tipus de cas locatiu emprat en diverses llengües. El terme al·latiu és generalment utilitzat pel cas latiu en la majoria de llengües, i, de fet, moltes, no fan gaire distinció entre ambdós casos.
Finès
En finès, el cas al·latiu és el cinquè dels casos locatius, amb el significat de "sobre", "damunt". La terminació corresponent a aquest cas és -lle.
Els altres casos locatius en finès i estonià són:
Llengües bàltiques
En lituà i letó aquest cas ha estat utilitzat dialècticament com una innovació des del protoindoeuropeu, però el seu ús és avui en dia pràcticament inexistent. La seva terminació en lituà és -op i en letó -up. En les respectives llengües modernes les restes del cas al·latiu les trobem en determinades expressions com Lit. išėjo Dievop ("anat a Déu", i.e. mort), velniop! ("al diable!"), rudeniop ("cap a la tardor"), vakarop ("cap a la nit"), Let. mājup ("cap a casa")...