Cas possessiu
El cas possessiu és un cas gramatical que indica qui és el posseïdor d'un objecte determinat (noció que pot expressar-se també amb el cas genitiu, d'abast semàntic més ampli, depenent de l'idioma o amb estructures similars, com el genitiu saxó de l'anglès). Aquest cas està present en algunes llengües australianes i s'afegeix com un morfema a l'arrel de l'entitat posseïda.
Casos gramaticals |
---|
Llista de casos gramaticals |
Cas abessiu |
Cas ablatiu |
Cas absolutiu |
Cas adessiu |
Cas adverbial |
Cas al·latiu |
Cas benefactiu |
Cas causal |
Cas causal final |
Cas comitatiu |
Cas datiu |
Cas dedatiu |
Cas delatiu |
Cas disjuntiu |
Cas distributiu |
Cas distributiu temporal |
Cas elatiu |
Cas essiu |
Cas essiu formal |
Cas essiu modal |
Cas exessiu |
Cas final |
Cas formal |
Cas genitiu |
Cas il·latiu |
Cas inessiu |
Cas instructiu |
Cas instrumental |
Cas latiu |
Cas locatiu |
Cas modal |
Cas multiplicatiu |
Cas objectiu |
Cas oblic |
Cas partitiu |
Cas possessiu |
Cas postposicional |
Cas preposicional |
Cas prolatiu |
Cas prosecutiu |
Cas separatiu |
Cas sociatiu |
Cas sublatiu |
Cas superessiu |
Cas temporal |
Cas terminatiu |
Cas translatiu |
Cas vial |
Cas vocatiu |
Arranjament morfosintàctic |
Cas absolutiu |
Cas acusatiu |
Cas ergatiu |
Cas instrumental |
Cas instrumental comitatiu |
Cas intransitiu |
Cas nominatiu |
Declinació |
Declinació alemanya |
Declinació basca |
Declinació eslovaca |
Declinació eslovena |
Declinació irlandesa |
Declinació islandesa |
Declinació llatina |
Declinació polonesa |
Declinació russa |
Declinació sèrbia |
Declinació txeca |