Xavier Guitart i Domènech

Infotaula de personaXavier Guitart i Domènech
Biografia
Naixement3 juny 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Vicepresident del Consell de l'Audiovisual
juny 2000 – gener 2004
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)
Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica

Circumscripció electoral: Girona

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)
Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica

Circumscripció electoral: Girona

Secretari segon del Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995
← Luís Andrés García SáezXavier Bosch i Garcia →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Vanguardia
Solvay Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1978–)
Organització Revolucionària dels Treballadors (1970–1972)
Partit Socialista de Catalunya-Congrés Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Xavier Guitart i Domènech (Lloret de Mar, 3 de juny de 1948) és un advocat, gestor públic i polític català.

Trajectòria durant el franquisme

Es llicencià en Dret. Inicialment fou militant de l'ORT del 1970 al 1972, després amb Juan Alamillo Cuesta, Eduard Martín Toval, Núria Pellejero i altres, crearan una organització sociopolítica al voltant de la revista El Topo Obrero, posteriorment un sector majoritari el "Moviment per l'Autogestió i el Socialisme" MAS amb el qual el 1974 s'incorporà al procés d'unificació socialista a través de Convergència Socialista de Catalunya, des de la qual participà en la creació del PSC-Congrés i que culminà amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1978.

L'etapa democràtica

Milita en el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el qual ha estat diputat per la circumscripció de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i per la de Barcelona a les de 1984, 1988, 1992 i 1995. Ha estat president de la Comissió Parlamentària de Control de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1995-1999)

Entre altres càrrecs, ha estat gerent de l'Institut Metropolità del Taxi de Barcelona, membre del Consell Assessor de RTVE a Catalunya i vicepresident del Consell de l'Audiovisual de Catalunya de 2000 a 2004.[1] També ha estat membre de la Comissió de Seguiment del Procés d'Integració de Catalunya a la Unió Europea. Del 2004 al 2006 fou director general de Joc i Espectacles i director de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat de Catalunya. El desembre de 2006 fou nomenat Director General del Diari Oficial de la Generalitat.[2] El gener de 2008 deixà el càrrec quan fou nomenat membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.[3] El setembre de 2013 va ser nomenat president del Clúster Audiovisual de Catalunya.[4]

Referències

  1. «Membres del CAC». Arxivat de l'original el 2010-06-21. [Consulta: 22 novembre 2009].
  2. El Govern 'repesca' alts càrrecs de l'anterior legislatura a e-notícies
  3. Estructura de la CCMA a novembre de 2009
  4. C. R., A. «Rita Marzoa, a punt de convertir-se en consellera de la CCMA». Ara Estiu, 18-07-2015.

Enllaços externs

  • [1] Arxivat 2009-12-11 a Wayback Machine. Conté exemplar de la Revista Joc Privat núm. 111 amb una entrevista a Xavier Guitart.
  • Vegeu aquesta plantilla
Secretari primer
1980-1993: Ramon Camp • 1993-1995: Flora Sanabra • 1995-1999: Raimon Escudé • 1999-2003: Carme Valls • 2003-2006: Anna Miranda • 2006-2010: Lídia Santos • 2010-2012: Jordi Cornet • 2012: Pere Calbó • 2012-2014: Miquel Iceta • 2014-2015: Pere Navarro • 2015-2018: Anna Simó • 2018-2021: Eusebi Campdepadrós • 2021-actualitat: Ferran Pedret
Secretari segon
1980-1988: Felip Lorda • 1988-1992: Luis Andrés García • 1992-1995: Xavier Guitart • 1995-1996: Xavier Bosch • 1996-2003: Ernest Benach • 2003-2006: Carme Carretero • 2006-2010: Antoni Castellà • 2010-2012: Montserrat Tura • 2012-2015: Pere Calbó • 2015-2021: David Pérez • 2021: Jaume Alonso-Cuevillas • 2021-actualitat: Aurora Madaula
Secretari tercer
1980: Ramon Espasa • 1980-1984: Enrique Manuel-Rimbau • 1984-1993: Flora Sanabra • 1993-1995: Enric Castellnou • 1995-2000: Francesc Codina • 2000-2003: Esteve Orriols • 2003-2006: Rafael Luna • 2006-2010: Jordi Miralles • 2010-2015: Josep Rull • 2015-2018: Joan Josep Nuet • 2018-2019: Joan García • 2019-2021: Laura Vílchez • 2021-2022: Pau Juvillà • 2022-actualitat: Carles Riera
Secretari quart
1980: Enrique Manuel-Rimbau • 1980-1983: Ramon Espasa • 1983-1984: Marcel Planellas • 1984-1988: Marçal Casanovas • 1988-1990: Celestino Andrés Sánchez • 1990-1992: Rosa Fabián • 1992-1995: Xavier Bosch • 1995-1998: Imma Mayol • 1998-1999: Roc Fuentes • 1999-2003: Isidre Gavín • 2003-2004: Marina Llansana • 2004-2006: Bet Font • 2006-2010: Rafael Luna • 2010-2012: Dolors Batalla • 2012-2015: David Companyon • 2015-2018: Ramona Barrufet • 2018: Alba Vergés • 2018-2019: Adriana Delgado • 2019-2021: Rut Ribas • 2019-actualitat: Ruben Wagensberg