Werner Jaeger
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Werner Wilhelm Jaeger 30 juliol 1888 Lobberich (Alemanya) |
Mort | 19 octubre 1961 (73 anys) Cambridge (Massachusetts) |
Formació | Universitat de Marburg (1907–1907) Universitat Frederic Guillem de Berlín - Philosophiæ doctor (1907–1911) Universitat Humboldt de Berlín |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia clàssica, literatura de l'Antiga Grècia i filosofia |
Ocupació | filòleg clàssic, hel·lenista, professor d'universitat, filòsof |
Ocupador | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1921–) Universitat de Chicago Universitat Harvard Universitat de Basilea Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat Humboldt de Berlín |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1960–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1951–) Societat d'Estudis Clàssics (1936–) Societat Filosòfica Americana Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Institut Arqueològic Alemany Acadèmia de Ciències Útils Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Prussiana de les Ciències |
Professors | Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff |
Alumnes | Wolfgang Schadewaldt |
Obra | |
Estudiant doctoral | Friedrich Solmsen i Wolfgang Seyfarth |
Premis
|
Werner Jaeger (Lobberich, 30 de juliol de 1888 - Cambridge, 19 d'octubre de 1961) fou un filòleg clàssic alemany.[1] Va estudiar a la seva ciutat natal i en el Gymnasium Thomaeum de Kempen, després va passar a la Universitat de Marburg. Es va doctorar a la Universitat Humboldt de Berlín el 1911 amb una tesi sobre la Metafísica d'Aristòtil, Studien zur Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles; Docent a Berlín el 1913, va ser deixeble allà del professor Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff (1914).
L'aportació més important serà la descoberta dels errors d'Andrònic de Rodes quan aquest ordenà els textos d'Àristòtil com la Metafísica, la Física, la Política, entre d'altres.[2]
Obres
- Emendationum Aristotelearum specimen. Dissertatio inauguralis, Berolini 1911
- Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles, 1912.
- Humanismus und Jugendbildung, 1921
- Edición de Gregorii Nysseni Opera, 1/11, 1921-1922.
- Aristoteles, Grundlegung einer Gesch. s. Entwicklung, 1923.
- Stellung und Aufgaben der Universitat in der Gegenwart, 1924.
- Antike und Humanismus, 1925.
- Platons Stellung im Aufbau der griechischen Bildung (1928)
- Paideia, Die Formung des griechischen Menschen, I, II, III, 1933-47 (Paideia: els ideals de la cultura grega, 1933, 1943–4), tres vols.
- Humanistische Reden und Vortrage. 1937.
- Demosthenes, The Origin and Growth of his Policy, 1938.
- Demóstenes: l'agonía de Grècia
- The Theology of the Early Greek Philosophers, 1948 (La teología dels primers filòsofs grecs, 1952).
- Semblanza de Aristóteles.
- Early Christianity and Greek Paidea, Cambridge, Mass. Harvard Univ. Press, 1961.
Referències
- ↑ «Biografia de Werner Jaeger». [Consulta: 6 gener 2019].
- ↑ Aristòtil. Política. Comentada per Joan Alberich i Mariné. Barcelona: RBA, 2014, p. 27. ISBN 9788482646916.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Werner Jaeger
- Entrada a l'Enciclopèdia catalana