Virrei de Mallorca

Les denominacions de lloctinent, governador i virrei són les que han rebut al llarg de la història els més alts representants del rei al regne de Mallorca, i en cap cas s’han donat simultàniament. En general, el nom de lloctinent es va fer servir des de la Conquesta de Mallorca (1229) fins a la desaparició de la Corona de Mallorca (1343), el de governador fins a la Revolta Forana (1451), data en que es tornà a recuperar el nom de lloctinent, que romangué fins poc desprès de la creació de la Reial Audiència de Mallorca (1576), en que es començà a fer servir el de virrei, en vigor fins al Decret de Nova Planta (1715).

S'ha proposat que «Lloctinent general del Regne de Mallorca» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar).

El Virrei de Mallorca fou la més alta magistratura reial al regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal. Representava al rei quan aquest era absent (la majoria del temps) i era l'única autoritat amb jurisdicció efectiva per al conjunt de les Illes Balears. La denominació substituí a la de lloctinent general el 1576, poc després de la creació de la Reial Audiència de Mallorca, i persistí fins al Decret de Nova Planta de Mallorca el 1715.

Regnat del rei en Felip I de Mallorca i II de Castella (1554–1598)

• Miquel de Montcada i Bou (1576–78)
• Antoni de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Salbà (1578–82)
• Lluís Vic i Manrique (1583–1594)
• Ferran Sanoguera (1594–1606)

Regnat del rei en Felip II de Mallorca i III de Castella (1598–1621)

• Segueix l'anterior
• Pere Vivot, interí (1606)
• Idelfons Laso de Sedeño, interí, també bisbe de Mallorca, (1606)
• Joan de Vilaragut i Sanç (1606–1610)
• Carles Coloma i de Melo (1611–1617)
• Josep Desmur, interí (1617–1618)
• Francesc Joan de Torres (1618–1621)

Regnat del rei en Felip III de Mallorca i IV de Castella (1621–1665)

• Pere Ramon Safortesa interí, (1621–1622)
• Jeronimo Agustín (1622–1628)
• Baltasar de Borja i de Velasco interí, també bisbe de Mallorca, (1628–1629)
• Jose de Monfaon (1629–1633)
• Alfons de Cardona i Milà d'Aragó (1633–40)
• Lope de Francia y Gurrea (1640–4)
• José Pérez de Pomar y Torres de Mendoza (1644–1645)
• Lorenzo Ram de Montoro, (1645–1651)
• Lorenzo Ram Martínez de Marcilla (1651–1657)
• Josep de Lanuza Montbuí-Vilarig i de Rocabertí-Pau (1657–1663)
• Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera (1663–1667)

Regnat del rei en Carles II de Mallorca (1665–1700)

• Segueix l'anterior
• Miquel de Salbà i de Vallgornera (1667–71)
• Juan Francisco de Cebrian (1671–1675)
• Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar y de Puixmarin-Rocafull, primera vegada (1675–1678)
• Baltasar López de Guerra Ximenez y de Cerda (1678–1681)
• Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (1681–1688)
• Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar y de Puixmarin-Rocafull, segona vegada (1688–1691)
• Ramon de Saforteza i Pacs-Fuster, interí 1691
• Josep de Castellví i d'Alagó (1691–1698)
• Josep Galceran de Cartellà (1698–1701)

Regnat del rei en Felip IV de Mallorca i V de Castella, primera vegada (1700–1706), pretendent francès al tron.

• Segueix l'anterior
• Francisco Miguel de Pueyo (1701–1704)
• Baltasar Cristóbal Hixar Portugal y Escrivà (1704–1706)

Regnat de l'emperador en Carles III de Mallorca i VI d'Alemanya (1706–1715), pretendent austracista al tron.

• Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós (1706–9)
• Jaume Josep Rosell Rocamora i Ruíz (1709–1713)
• Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (1713–5)

• Governador general de Mallorca

• Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum varis. Palma: Promomallorca, p.. ISBN 84-8661702-2.