Vicenç Artigas i Albertí

Plantilla:Infotaula personaVicenç Artigas i Albertí
Biografia
Naixement18 abril 1876 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1963 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Company professionalEmili Blanch i Roig Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Artigas i Ramoneda Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Artigas i Albertí (Barcelona, 18 d'abril de 1876 - Barcelona, 1963) fou un arquitecte català.

Biografia

Era fill de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda (†1911),[1] natural de Barcelona i de Cristina Albertí i Mataró (†1930), natural de Lloret de Mar.[2]

Casat amb Rosa Riera, varen ser pares del metge Vicenç Artigas i Riera] Es va titular com a arquitecte l'any 1900, segons consta a l'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de la que n'era membre des del 1908. Va ser professor de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos y Bellas Artes de Barcelona (Llotja).[3]

El Panteó Cabañas del Cementiri de Lloret de Mar és una de les seves obres conegudes

Els seus treballs són escassament coneguts i les obres que es troben ressenyades en un o altres tipus de publicacions només ofereixen de manera molt puntual el registre del que pogué ser la seva activitat.[4] Al cementiri de Lloret de Mar el Panteó Cabañas, l'Hipogeu Carreras, l'Hipogeu Durall i Maig i l'Hipogeu Pujol i Masferrer. Són quatre sepulcres que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4]

També va fer la nova seu social de L'Espanya Industrial a la plaça d'Urquinaona. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1923 i caporal del Sometent de Sarrià.[5]

Referències

  1. «esquela de l'arquitecte Joseph Artigas y Ramoneda». La Vanguardia, 30-12-1911, pàg. 1.
  2. «Doña Cristina Albertí y Mataró». La Vanguardia, 01-03-1930, pàg. 2.
  3. AAVV. Memoria de la Escuela de artes y oficios artísticos y bellas artes. 1924-1925 (en castellà). 1926a ed.. Barcelona: Escuela de artes y oficios artísticos y bellas artes, 1926, p. 18. 
  4. 4,0 4,1 «Panteó Cabañas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 110. ISBN 978-84-9850-461-3.