Viatxeslav Kondràtiev
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1920  Poltava (Ucraïna) |
| Mort | 24 setembre 1993 (72 anys) Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | Suïcidi |
| Sepultura | cementiri de Kúntsevo |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Moscou de la Premsa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura |
| Ocupació | escriptor, poeta, prosista |
| Membre de | |
| Gènere | Povest |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
Premis
| |
Viatxeslav Leonídovitx Kondràtiev (rus: Вячесла́в Леони́дович Кондра́тьев) (Poltava, 30 d'octubre de 1920 – Moscou, 24 de setembre de 1993) fou un escriptor, poeta, prosista i artista gràfic rus.
Biografia
Va néixer el 30 d'octubre de 1920 a Poltava, en la família d'un enginyer ferroviari. El 1922, la família es va traslladar a Moscou. Des del primer curs de l'Institut d'Arquitectura de Moscou el 1939, va ser reclutat a l'Exèrcit Roig. Va servir a les tropes ferroviàries de l'Extrem Orient.[1] El desembre de 1941 va ser enviat al front amb la 132a Brigada d'Infanteria. L'abril de 1942 li van concedir la Medalla al Valor. Posteriorment va patir ferides i després de la convalescència va ser traslladat de nou a l'exèrcit ferroviari. No obstant això, va tornar a patir ferides, aquesta vegada encara més greus. Va passar sis mesos a l'hospital en tractament i fou llicenciat per discapacitat. El 1985 se li va atorgar l'Orde de la Guerra Patriòtica de primer grau.[2]
Es va graduar a l'Institut Poligràfic de Moscou el 1958. Durant molt de temps va treballar com a artista gràfic. Escrivia des de principis dels anys cinquanta, però només va publicar quan ja tenia 59 anys. El primer povest - "Saixka", rus: Сашка - es va publicar el febrer de 1979 a la revista Drujba naródov. El 1980, la revista Znàmia va publicar la història "El dia de la victòria a Txernov", rus: День Победы в Чернове, i els povesti "Les carreteres de Borka", rus: Борькины пути-дороги i "Vacances per ferides", rus: Отпуск по ранению.
L'escriptor va viure a Moscou. Va ser membre de la Unió d'Escriptors Soviètics (1980); va ser elegit membre de la junta (1986-1991) i copresident (el 1993); fou membre del PEN Club Internacional de Rússia des del maig de 1993 president de la Casa Rostov.[3][4][5]
El 23 de setembre de 1993 es va suïcidar a Moscou i va ser enterrat al cementiri de Kúntsevo de la ciutat.[5]
La pel·lícula de 2019 1942: La gran ofensiva està basada en una obra seva.[6]
Referències
- ↑ «Кондратьев Вячеслав Леонидович 1920г.р.» (en rus). Pódvig naroda, 13-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Память народа :: Документ о награде :: Кондратьев Вячеслав Леонидович, Орден Отечественной войны I степени» (en rus). pamyat-naroda.ru. [Consulta: 28 desembre 2015].
- ↑ (rus)Вячеслав Леонидович Кондратьев // Журнальный зал.
- ↑ (alemany) Wolfgang Kasack. Lexikon der russischen Literatur ab 1917. ISBN 5-8334-0019-8.
- ↑ 5,0 5,1 (rus) Вячеслав Леонидович Кондратьев (1920—1993) // Библиография // Тверская земля в годы Великой Отечественной войны.
- ↑ «1942: La gran ofensiva». Filmin.cat. [Consulta: 5 desembre 2022].
Enllaços externs
- Poemes de Viatxeslav Kondràtiev
