Terrerol sorralenc
Agaricus devoniensis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus devoniensis (P.D.Orton, 1960) | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus devoniensis subsp. bridghamii Psalliota arenicola | ||||||||
El terrerol sorralenc[1] (Agaricus devoniensis) és un rubiol del grup dels terrerols[1]. Creix en localitats litorals, vora mar, en sòls arenosos o dunars[2]. És un fong saprotròfic.
Taxonomia
Va ser descrit com Psalliota arenicola per EM Wakefield i AA Pearson[3]. P.D. Orton va proposar la combinació actual[4][5]. El seu nom específic devoniensis significa 'de Devon'.
Descripció
[2][5][6][7]Bolet de mida petita a mitjana; barret inicialment hemisfèric, més tard convex aplanat; de fins a 7 cm de diàmetre; superfície blaca, de llisa a fibril·losa, marge excedent.
Làmines denses, rosa pàl·lid de joves, més tard de brunes a xocolata.
Cama de cilíndrica a lleugerament clavada, de fins a 5 cm de longitud, sempre més curta que el diàmetre del barret i 1.5 cm de diàmetre; llisa, blanca, fistulosa; amb bandes flocoses blanques sota l'anell; anell baix, simple, algun cop tan baix que sembla una volva, evanescent; no té cordó miceliar al peu.
Carn blanca, lleument bru rosada al tall, en especial a la part apical de la cama; olor sempre agradable, tast suau, dolç.
Il·lustracions
Parra Sánchez, LA (2008): plate 146-158.
Distribució i hàbitat
En substrats sorrencs litorals, sovint mig soterrat dins l'arena[3][7]. Es pot trobar en dunes fixades des del litoral català[8] fins l'Albufera de València[9] i les diferents illes Balears[10]. Des de la tardor a principis d'hivern. Ocasional.[2]
Espècies semblants
Altres espècies que tenen la característica del vermelliment de la carn de la part apical de la cama i l'anell inferior, són terrerols. El més semblant és el terrerol (Agaricus bitorquis), que té l'anell doble, l'inferior vora el peu i la cama sol ser massissa. El rubiol de sang peixenc (Agaricus bernardii) és de mida més gran, la cama més engruixida, de fins a 3-4 cm de diàmetre i la carn d'olor desagradable, peixenca. El camperol (Agaricus campestris) és més carnós i té l'anell súper[2][6]
Comestibilitat
Comestibilitat desconeguda
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 3,0 3,1 Pearson, A. A. «New records and observations. III». Transactions of the British Mycological Society, 29, 4, 01-12-1946, pàg. 191–IN5. DOI: 10.1016/S0007-1536(46)80001-9. ISSN: 0007-1536.
- ↑ Orton, P. D. «New check list of British agarics and boleti: Part III. Notes on genera and species in the list». Transactions of the British Mycological Society, 43, 2, 01-06-1960, pàg. 159–384. DOI: 10.1016/S0007-1536(60)80065-4. ISSN: 0007-1536.
- ↑ 5,0 5,1 Parra Sánchez, Luis Alberto. Agaricus L. Allopsalliota Nauta & Bas: Tribu Agariceae S. Imai. Alassio: Candusso, 2008. ISBN 978-88-901057-7-7.
- ↑ 6,0 6,1 Kibby, Geoffrey. The genus Agaricus in Britain. S.l.: s.n., 2020. ISBN 978-0-9572094-5-9.
- ↑ 7,0 7,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ García Alonso, Fernando. Bolets i líquens de la Devesa de l'Albufera de València. Agullent (València): Ajuntament de València, p. 1-326. ISBN 978-84-9089-138-4.
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.