Temple de la Vall

El Temple de la Vall és el nom d'una construcció adjunta a cada piràmide. Era l'entrada a la necròpolis i estava unit al temple funerari (situat al costat de la piràmide) per una calçada. Solien tenir dues portes amb vestíbul i sala hipòstila, com els temples funeraris. S'hi realitzaven ritus de purificació de la mòmia del faraó o faraona, que era portada en processó per la calçada fins al mausoleu.(1)

El Temple de la Vall més conegut és el de Quefré, dins de la seua necròpolis de Guiza; és a 500 m de la Piràmide de Quefré, a prop de l'Esfinx i quasi intacte en haver estat cobert per l'arena fins al segle xix. De planta quadrada, els seus murs de pedra calcària fan 45 m i el gruix va en disminució, per donar-hi un aspecte exterior de mastaba. Les parets estan revestides de granit roig polit per dins i per fora, mentre que el sòl és de calcària blanca. El va redescobrir Auguste Mariette el 1852, i li va donà el nom de Temple de l'Esfinx, perquè pensava que estava al seu servei.^[1]

Està construït sobre un pendent, per això té els murs són de diferents alçades. Les entrades estan flanquejades per esfinxs, i el sostre de la cambra recolza en columnes també de granit roig. No té pintures ni inscripcions, i té unes obertures a la part alta dels murs que donen llum natural.^[2][3] L'interior estava decorat amb estàtues del faraó, que es van col·locar en un pou existent en dates posteriors a la construcció. Estan molt deteriorades, tret d'una de diorita que és al Museu d'Antiguitats Egípcies del Caire.

Situat en la Necròpolis d'Abusir, el va edificar Niuserre i ara és en ruïnes. S'hi arribava des del temple solar per una calçada.^[4]

Es troba a Guiza, però al damunt es va assentar el llogaret de Nazla el-Saman, per la qual cosa no ha pogut ser estudiat ni recuperat. La calçada cerimonial figura en els plànols del segle xix, però a penes és visible ara.(4)