Sonata per a piano núm. 9 (Beethoven)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Sonata per a piano núm. 9

Forma musical	sonata per a piano
Tonalitat	mi major
Compositor	L. V. Beethoven
Creació	1798-1799
Data de publicació	1799
Catalogació	Op. 14, núm. 1
Durada	20'
Opus	14
Instrumentació	piano

La Sonata per a piano núm. 9 en mi major, opus 14 núm. 1, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre el 1798 i el 1799, i publicada al mateix temps que la núm. 10 el desembre del 1799. Va ser dedicada a la baronessa Josefa von Braun.

Malgrat la seva numeració, la Sonata per a piano núm. 9 és anterior a la Sonata Patètica. Beethoven en va fer un arranjament per a quartet de corda el 1802.

Té tres moviments:

1. Allegro
2. Allegretto
3. Rondo. Allegro commodo

El primer moviment, en mi major, comença amb una sèrie de quartes ascendents en la mà dreta, seguides d'una frase repetida en eco a diferents octaves, com en un quartet de corda. El segon tema, en si major, es basa en una gamma cromàtica ascendent. El desenvolupament és ple d'arpegis en dobles-corxeres en el baix, i després arriba la reexposició. El moviment acaba dolçament.

El segon moviment és un minuet. La secció principal, en mi menor, no acaba amb una cadença completa sinó que va a parar a un acord de mi major com a dominant de la menor. El trio amb el títol de Maggiore, és en do major. La coda recorda breument la tonalitat de do major abans de tornar al mi menor.

El tercer moviment és un rondó i té un caràcter animat. L'última aparició del tema està sincopada.

• Partitura gratuïta de la sonata a IMSLP