Scotlandita

Scotlandita
Fórmula química	PbSO₃
Epònim	Escòcia
Localitat tipus	mina Susanna, Leadhills, South Lanarkshire, Escòcia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JE.20
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JE.20
Dana	34.1.1.2
Heys	27.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,72 Å; b = 5,34 Å; c = 4,51 Å; β = 114°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc clar, blanc grisenc, incolor, blanc
Exfoliació	perfecta al llarg de {100} i bona en {010}
Duresa	2
Lluïssor	adamantina, nacrada
Densitat	6,37 g/cm3 (mesurada); 6,40 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,035 nβ = 2,040 nγ = 2,085
Birefringència	δ = 0,050
Angle 2V	mesurat: 35°, calculat: 38°
Dispersió òptica	r < v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-001
Símbol	Sct
Referències	[1]

La scotlandita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom d'Escòcia, on es troba la seva localitat tipus.

La scotlandita és un sulfit de plom molt rar de fórmula química PbSO₃. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la scotlandita pertany a «04.JE - Sulfits» juntament amb els següents minerals: gravegliaïta, hannebachita i orschallita.

Va ser descoberta a la mina Susanna, a la localitat de Leadhills, a South Lanarkshire (Escòcia), on es troba associada principalment a anglesita, així com a barita i a altres minerals també descoberts en aquesta mina: lanarkita, leadhil·lita i susannita. També ha estat descrita en altres punts d'Escòcia i de la resta del Regne Unit, així com a França, Itàlia, Alemanya, Namíbia, Rússia, l'Argentina i els Estats Units.