Sabata (pel·lícula)
Ehi amico... c'è Sabata. Hai chiuso! | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Frank Kramer (director de cinema)| Frank Kramer | |
Protagonistes | Lee Van Cleef William Berger Franco Ressel Claudio Undari Gianni Rizzo Carlo Tamberlani Luciano Pigozzi John Bartha (en) Romano Puppo Ignazio Spalla Linda Veras Gilberto Galimberti Andrea Aureli Fortunato Arena Mimmo Poli Antonio Gradoli Spartaco Conversi | |
Producció | Alberto Grimaldi | |
Dissenyador de producció | Carlo Simi | |
Guió | Renato Izzo Gianfranco Parolini | |
Música | Marcello Giombini | |
Fotografia | Sandro Mancori | |
Muntatge | Edmond Lozzi | |
Vestuari | Carlo Simi | |
Distribuïdor | United Artists | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Itàlia | |
Estrena | 1969 | |
Durada | 111 minuts | |
Idioma original | italià anglès | |
Versió en català | Sí | |
Color | en color | |
Descripció | ||
Gènere | spaghetti western | |
Lloc de la narració | Texas | |
Adéu → |
Sabata (títol original en italià: Ehi amico... c'è Sabata. Hai chiuso!) és una pel·lícula italiana dirigida per Frank Kramer i Gianfranco Parolini, estrenada el 1969. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Un misteriós justicier (Lee Van Cleef) sotmet una banda organitzada a un xantatge: no descobrirà la identitat dels seus membres a canvi de diners.[2]
Repartiment
- Lee Van Cleef: Sabata
- William Berger: Banjo
- Pedro Sanchez: Carrincha
- Nick Jordan: Indio
- Franco Ressel: Stengel
Al voltant de la pel·lícula
- El personnage de Sabata inspira altres westerns de la mateixa època a Itàlia :
- Lo irritarono i Santana fece piazza pulita de Rafael Romero-Marchent - 1970
- Arriva Sabata! de Tulio Demicheli - 1970
- Wanted Sabata de Roberto Mauri - 1970
- Sei già cadavere amico... ti cerca Garringo ! de Juan Bosch - 1970
- Prima ti perdono... poi t'ammazzo de Juan Bosch - 1970
- Quel maledetto giorno della resa dei conti de Sergio Garrone - 1971
- I due figli di Trinità d'Osvaldo Civirani - 1972
Així com un film eròtic franco-belga, Les Filles du Golden Saloon de Gilbert Roussel el 1975.
Referències
Viccionari