Rodolf d'Àustria (1788-1831)
Nom original | (de) Rudolf Johannes von Habsburg-Lothringen |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 gener 1788 Pisa (Itàlia) |
Mort | 24 juliol 1831 (43 anys) Baden bei Wien (Àustria) |
Sepultura | Saint Wenceslas Cathedral (en) |
Arquebisbe d'Olomouc | |
26 setembre 1819 – ← Maria-Thaddeus von Trauttsmandorff Weinsberg – Ferdinand Maria Chotek → Diòcesi: arquebisbat d'Olomouc | |
Cardenal | |
4 juny 1819 – 24 juliol 1831 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Església |
Ocupació | bisbe catòlic (1819–1831), sacerdot catòlic (1819–), diaca catòlic (1819–), compositor |
Professors | Ludwig van Beethoven |
Consagració | Sigismund Anton von Hohenwart |
Família | |
Família | Habsburg-Lorena |
Pares | Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Lluïsa de Borbó |
Germans | Maria Clementina d'Àustria Maria Teresa d'Àustria Maria Anna d'Àustria Lluís d'Àustria Francesc I d'Àustria Ferran III de Toscana Josep Antoni d'Àustria Rainier d'Àustria Antoni Víctor d'Àustria Alexandre Leopold d'Àustria Carles Lluís d'Àustria Joan d'Àustria Maria Amàlia d'Àustria |
Premis
| |
Rodolf d'Àustria (alemany: Rudolf Johannes von Habsburg-Lothringen) (Pisa i Florència, 8 de gener de 1788 - Baden bei Wien, 24 de juliol de 1831) va ser Arxiduc i Príncep Imperial d'Àustria, Príncep d'Hongria i Bohèmia, Arquebisbe d'Olomouc i cardenal, membre de la Casa d'Habsburg-Lorena, així com protector de Ludwig van Beethoven.[1] Va ser el fill més jove de l'emperador Leopold II i Maria Lluïsa d'Espanya.
Biografia
A partir de 1803 va començar a rebre lliçons de piano i composició de Beethoven amb qui va fer amistat. Rudolf es va convertir en protector del músic i van continuar estant en contacte fins al 1824. Beethoven li va dedicar 14 composicions, incloent el Trio Arxiduc, el Concert Emperador i la Missa Solemnis. Per la seva banda Rodolf li va dedicar a Beethoven una de les seves composicions. La correspondència que va existir entre els dos es troba actualment a la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena.[1]
Va ser nomenat Arquebisbe d'Olomouc el 24 de març de 1819 i cardenal prevere de San Pietro in Montorio pel papa Pius VII el 4 de juny del mateix any. Olomouc forma part actualment de la República Txeca, però en aquella època pertanyia a l'Imperi Austríac. Tot i tenir l'oportunitat d'entrar en tres conclaves (sent cardenal) no va participar en les eleccions de cap dels tres papes electes: Pius VIII, Lleó XII i Gregori XVI.[2]
Va morir el 23 de juliol de 1831 a Baden bei Wien, a l'edat de 43 anys. Fou enterrat a la Kaisergruft, la Cripta Imperial de Viena. El seu cor va ser dipositat en la catedral de Sant Wenceslao (en txec, Katedrála svatého Václava) a Olomouc.
Referències
Enllaços externs
- Cardinal biographies Arxivat 2016-04-25 a Wayback Machine.