Rèmora comuna
Remora remora  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198651 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Echeneidae |
| Gènere | Remora |
| Espècie | Remora remora Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
La rèmora comuna (Remora remora) és un peix de la família dels equenèids i de l'ordre dels perciformes.[2]
Morfologia
- Pot assolir 86,4 cm de llargària i 1.070 g de pes.
- Cos allargat i robust.
- Boca ampla.
- Té una gran ventosa situada a la part anterior del dors formada per la primera aleta dorsal modificada.
- La segona aleta dorsal té 22-26 radis tous i l'anal 22-24.
- No té bufeta natatòria.
- Escates petites.
- El seu color és bru, més o menys clar.[3][4][5][6][7]
Alimentació
Tot i ser una bona nedadora,[8] viu adherida a les brànquies, aletes i cossos de taurons, rajades, cetacis, tortugues i mamífers marins, i, fins i tot, vaixells, alimentant-se dels seus paràsits (com ara, crustacis copèpodes).[3][8]
Depredadors
Als Estats Units és depredada per Anous stolidus i Sterna fuscata.[9]
Hàbitat
És un peix marí, associat als esculls de corall fins als 100 m de fondària i de clima subtropical (60°N-36°S, 180°W-180°E).[10][7]
Distribució geogràfica
És cosmopolita en aigües temperades: el Pacífic occidental (des del Japó[11] fins a Nova Zelanda i l'illa Norfolk),[12] el Pacífic oriental (des de San Francisco -Califòrnia- fins a Xile),[13] l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a l'Argentina),[14] l'Atlàntic oriental (des de la Mar del Nord fins a les illes Canàries i la Mediterrània occidental). També n'hi ha registres a Islàndia[15] (dvalfiskur, drösull, stýrisfiskur) i entre Suècia (sugfisk) i Dinamarca (sugefisk).[7][16]
Observacions
És inofensiva per als humans.[7]
Curiositats
Els antics grecs i romans li atribuïen la capacitat de poder causar avortaments si es feia servir d'una determinada manera. Avui en dia, els xamans de Madagascar acostumen a posar porcions de la ventosa d'aquest peix als colls de les dones casades per assegurar llur fidelitat en absència de llurs marits.[17]
Referències
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 AsturNatura (castellà)
- ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
- ↑ Nelson, J., 1984. Fishes of the World. Wiley- Interscience Publishers.
- ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamchatka and adjacent waters. 166 p.
- ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544.
- ↑ Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.
- ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
- ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
- ↑ Lachner, E.A., 1986. Echeneididae. p. 1329-1334. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
- ↑ Unesco, 1989. Fishes of the North Eastern Atlantic and Mediterranean. Fontenoy, París: Chaucer press.
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
Enllaços externs
- BioLib (anglès)
- AQUATAB
- AnimalBase (anglès)