Pluteus 29.1

Infotaula de llibrePluteus 29.1

Foli 150 vers de Pluteus 29.1, que mostra la clàusula Nusmido, l'exemple més antic conegut de retrogradació en música Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit il·luminat Modifica el valor a Wikidata
Creació1245
1255
Dades i xifres
GènereEscola de Notre-Dame Modifica el valor a Wikidata

Pluteus 29.1, també conegut com a Manuscrit de Florència, és un manuscrit il·luminat conservat a la Biblioteca Laurenziana de Florència. Sembla que el manuscrit fou elaborat pel taller de Johannes Grusch a París durant la segona meitat del segle xiii, entre 1245 i 1255.[1]

Descripció

Exterior de la Biblioteca Laurenciana de Florència

És un manuscrit de grans dimensions, de 232 × 157, escrit per una sola mà i dividit en 11 fascicles, tots organitzats seguint l'any litúrgic. Conté dotze pentagrames. El manuscrit presenta una llacuna que s'ha identificat a causa d'una doble paginació.

És la col·lecció més gran existent de música escrita en l'estil de l'escola de Notre-Dame,[2] sobretot d'organa, conducti i motets. Inclou 1.023 composicions, totes religioses, escrites per al Nadal, Pasqua, Pentecosta i l'Assumpció, així com per a altres cultes de París: Sainte-Madeleine, Saint-André o Saint Denis. Constitueix en essència una còpia del Magnus Liber Organi de Léonin (amb un centenar de peces atribuïdes), juntament amb els afegits de Pérotin i de la seua escola descrita per l'Anònim IV en el capítol VI.

La notació musical emprada és modal. La il·luminació del manuscrit la formen tretze inicials i una miniatura que ocupa una pàgina completa que fa de portada o frontispici al llibre. El manuscrit es publicà en facsímil per l'Institut de la Música Medieval al 1967.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Asensio, Juan Carlos: «La Escuela de Notre-Dame». Goldberg, 24:52-59, 2003.
  2. ↑ Catalano, George: «Scholastic Imagery in The Florence Manuscript». Essays in Medieval Studies 7, p. 41-50.

Bibliografia

  • «Notre Dame School», «Organum», «Léonin», «Pérotin». Grove Music Online, ed. L. Macy. Consultat el 14-09-2008.
  • Apel, Willi: The Notation of Polyphonic Music 900–1600. Medieval Academy of America, 1961.
  • Asensio Palacios, Juan Carlos: El Códice de Las Huelgas. Fundació Caja Madrid, 2001.
  • Asensio, Juan Carlos: «L'Escola de Notre-Dame». Goldberg, 24:52-59, 2003.
  • Butterfield, Ardis: Poetry and Music in Medieval France. Cambridge University Press, 2009.
  • Culln, Olivier: «La musique à Notre-Dame: un Manifeste artistique et son paradoxe» (vegeu l'historial i l'última versió). Brepols, 2004, pàg. 93-105.
  • Dittmer, Luther (ed.): «Facsimile Reproduction of the Manuscript Firenze, Biblioteca Mediceo-Laurenziana, Pluteo 29». Institute of Mediaeval Music, 1966-67.
  • Gross, Guillaume: Chanter en polyphonie à Notre-Dame de Paris aux 12i et 13i siècles. Brepols, 2007.
  • Masani Ricci, Massimo: Codice Pluteo 29.1 della Biblioteca Laurenziana di Firenze. MTS, 2002.
  • Parrish, Carl: The Notation of Medieval Music. Pendragon, 1978 [1957].
  • Planchart, Alejandro: «L'organum». Musiques, une encyclopédie pour le xxie siècle, 4 dir. J-J Nattiez. Actes Sur / Cité de la Musique, 2006, pàg. 288-311.
  • Ramos, Elisa: «La polifonia al ritme del Notre Dame». Filomusica
  • Wight, Craig: «Leoninus, Poet and Musician». JAMS, 39 (1):1-35, 1986.
  • Caldwell, John: Medieval Music. Indiana University Press, 1978.
  • Gall, F. Alberto & Cattin, Giulio: Historia de la música 2: El Medioevo I. Historia de la música 3: El Medioevo II. Turner, 1987.
  • Gleason, Harold et al.: Music in the Middle Ages and Renaissance. Alfred Music, 1988.
  • Hoppin, Richard: Medieval Music. W. W. Norton, 1978. La música medieval. Akal, 2000.
  • Reese, Gustave: Music in the Middle Ages. W. W. Norton, 1940. La música en la Edad media. Aliança, 1989.