Passifloràcies

Infotaula d'ésser viuPassifloràcies
Passifloraceae Modifica el valor a Wikidata

passionera Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaPassifloraceae Modifica el valor a Wikidata
Roussel, 1806
Tipus taxonòmicPassiflora Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Malesherbiaceae
Turneraceae Modifica el valor a Wikidata
ExautorJuss. Modifica el valor a Wikidata

Les passifloràcies (Passifloraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malpighials (Malpighiales),[1] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[2] Conté més d'un miler d'espècies,[3] agrupades en 31 gèneres.[4] Inclou espècies natives de les zones tropicals i temperades càlides, especialment a l'Àfrica i Amèrica.[3]

Adopten la forma d'arbres, arbust, lianes i plantes enfiladisses. La família pren el nom de la passionera del gènere (Passiflora) que inclou plantes comestibles com el maracujà (Passiflora edulis) i plantes de jardineria.

Taxonomia

Aquesta família va ser publicada vàlidament l'any 1806 a la segona edició de l'obra Flore du Calvados et terreins adjacents del naturalista francès Henri François Anne de Roussel (1747-1812), l'any anterior havia estat proposada per Antoine-Laurent de Jussieu (1748–1836).[5][6][7]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 31 gèneres següents:[4]

  • Adenia Forssk.
  • Adenoa Arbo
  • Afroqueta Thulin & Razafim.
  • Ancistrothyrsus Harms
  • Androsiphonia Stapf
  • Arboa Thulin & Razafim.
  • Barteria Hook.f.
  • Basananthe Peyr.
  • Crossostemma Planch. ex Benth.
  • Deidamia Noronha ex Thouars
  • Dilkea Mast.
  • Efulensia C.H.Wright
  • Erblichia Seem.
  • Hyalocalyx Rolfe
  • Jongkindia Breteler & F.T.Bakker
  • Loewia Urb.
  • Malesherbia Ruiz & Pav.
  • Mathurina Balf.f.
  • Mitostemma Mast.
  • Oxossia L.Rocha
  • Paropsia Noronha ex Thouars
  • Paropsiopsis Engl.
  • Passiflora L.
  • Pibiria Maas
  • Piriqueta Aubl.
  • Schlechterina Harms
  • Stapfiella Gilg
  • Streptopetalum Hochst.
  • Tricliceras Thonn. ex DC.
  • Turnera Plum. ex L.
  • Viridivia J.H.Hemsl. & Verdc.

Referències

  1. Byng et alii., 2016, p. 17.
  2. Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. 3,0 3,1 «PASSIFLORACEAE Roussel» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 6 agost 2024].
  4. 4,0 4,1 «Passifloraceae Juss. ex Roussel» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 6 agost 2024].
  5. Rome i Coppens d’Eekenbrugge, 2018, p. 133.
  6. Roussel, 1806, p. 334.
  7. Jussieu, 1805, p. 102.

Bibliografia

  • Rome, Maxime; Coppens d’Eekenbrugge, Geo «Taxonomie et évolution dans le genre Passiflora : synthèse des connaissances actuelles» (en francès). Bulletin de la société linnéenne de Lyon, vol. 87, n. 5-6, maig 2018, pàg. 133-148. DOI: 10.3406/linly.2018.17874.
  • de Roussel, Henri François Anne. Flore du Calvados et des terreins adjacens : composée suivant la méthode de M. Jussieu, comparée avec celle de Tournefort et de Linné. Segona edició. Caen: F. Poisson, 1806. 
  • de Jussieu, Antoine-Laurent «Sur quelques nouvelles espèces du genre passiflora, et sur la nécessité d'établir une famille des passiflorées» (en francès). Annales du Muséum national d'histoire naturelle [París], vol. 6, 1805, pàg. 102-116.

Enllaços externs

  • Passiflora Picture Gallery
  • Passifloraceae Arxivat 2005-03-14 a Wayback Machine. in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. http://delta-intkey.com Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.
  • Passiflora Online Arxivat 2012-01-20 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passifloràcies
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
COL Dyntaxa EOL FOC FW GBIF GRIN IN IPNI ITIS NCBI OTL PWO Tropicos WFO WoRMS