Fotografia dels delegats a la Conferència de Charlottetown (a dalt) i la de la Conferència de Quebec (1864) a baix.
Els Pares de la Confederació designen, al Canadà, els delegats colonials de l'Amèrica del Nord britànica reunits per estudiar el projecte de la Confederació canadenca. Membres importants dels governs de les diferents colònies, es van reunir tres vegades entre 1864 i 1866, durant les conferències de Charlottetown, Quebec i Londres. El seu treball va donar lloc al naixement del Domini del Canadà el 1867.
Descripció
En total, originàriament es consideren 36 Pares de la Confederació.[1] La llista següent presenta informació relativa a cadascun dels Pares de la Confederació que va participar en almenys una conferència, així com el seu origen.[2] 5 colònies de l'Amèrica del Nord britànica participen en una de les conferències destinades a establir la Confederació Canadenca. Hi ha 36 participants i observadors.
Província del Canadà
Nom
Càrrec
Conferència de Charlottetown (1864)
Conferència de Quebec (1864)
Conferència de Londres (1866)
George-Étienne Cartier
Procurador general del Baix Canadà o Canada-Est.
1
1
1
Jean-Charles Chapais
Commissarir d'Pbres públiques de la província del Canadà.
No
1
No
Alexander Tilloch Galt
Ministre de finances de la província del Canadà.
1
1
1
Hector-Louis Langevin
Procurador General del Baix Canadà
1
1
1
Thomas D'Arcy McGee
Ministre d'Agricultura, d'Immigració i d'Estadístiques de la província del Canadà.
1
1
No
Étienne-Paschal Taché
Primer ministre de la província del Canadà.
No
1
No
George Brown
President del consell executiu de la província del Canadà.
1
1
No
Alexander Campbell
Conseller legistatiu de Cataraqui.
1
1
No
James Cockburn
Procurador general de l'Alt Canadà.
No
1
No
William Pearce Howland
Ministre de Finances de la província del Canadà.
No
No
1
John A. Macdonald
Vice-primer ministre de la província del Canadà.
1
1
1
William McDougall
Secretari provincial de l'Alt Canadà.
1
1
1
Oliver Mowat
Vicerector del Tribunal de la Cancelleria de l'Alt Canadà.
No
1
No
Província de Nova Escòcia
Nom
Càrrec
Conferència de Charlottetown (1864)
Conferència de Quebec (1864)
Conferència de Londres (1866)
Adams George Archibald
Cap de l'Oposició Oficial de Nova Escòcia
1
1
1
Robert B. Dickey
Assessor legislatiu i oficial consular dels Estats Units
1
1
No
William Alexander Henry
Fiscal General de Nova Escòcia
1
1
1
Jonathan McCully
Assessor legislatiu
1
1
1
John William Ritchie
Procurador General de Nova Escòcia
No
No
1
Charles Tupper
Primer ministre de Nova Escòcia
1
1
1
Província de Nova Brunswick
Nom
Càrrec
Conferència de Charlottetown (1864)
Conferència de Quebec (1864)
Conferència de Londres (1866)
Edward Barron Chandler
Assessor legislatiu
1
1
No
Charles Fisher
Diputat per York
No
1
1
John Mercer Johnson
Fiscal General de Nova Brunswick
1
1
1
Peter Mitchell
Ministre i després Primer ministre de Nova Brunswick
No
1
1
William Henry Steeves
Ministre
1
1
No
Robert Duncan Wilmot
Diputat per Saint-Jean
No
No
1
Província de l'Illa del Príncep Eduard
Nom
Càrrec
Conferència de Charlottetown (1864)
Conferència de Quebec (1864)
Conferència de Londres (1866)
George Coles
Líder de l'Oposició Oficial de l'illa del Príncep Eduard
1
1
No
John Hamilton Gray
Primer ministre de l'illa del Príncep Eduard
1 (president)
1
No
Thomas Heath Haviland
Député de Georgetown et Royalty
No
1
No
Andrew Archibald MacDonald
Cap de l'oposició al Consell Legislatiu
1
1
No
Edward Palmer
Fiscal general de l'illa del Príncep Eduard
1
1
No
William Henry Pope
Secretari colonial de l'illa del Príncep Eduard
1
1 (secretari honorari)
No
Edward Whelan
Assessor executiu
No
1
No
Colònia de Terranova
Nom
Càrrec
Conferència de Charlottetown (1864)
Conferència de Quebec (1864)
Conferència de Londres (1866)
Frederick Carter
President de l'Assemblea Legislativa de Terranova
No
1
No
Ambrose Shea
Cap de l'Oposició Oficial de Terranova
No
1
No
No participants
Quatre persones més han estat considerades com a pares de la Confederació. Hewitt Bernard, que va ser el secretari d'enregistrament a la Conferència de Charlottetown.[3] també els negociadors que van integrar les futures províncies a la Confederació canadenca després de 1867 també són reconeguts com a tals. És el cas d'Amor De Cosmos per la Colúmbia Britànica[4] i Joey Smallwood per a la província de Terranova l'any 1949.[5] A més, a vegades també s'inclou el líder métis, Louis Riel, en aquest grup per haver afavorit l'entrada de Manitoba dins la Confederació.[6]
Referències
↑«FATHERS OF CONFEDERATION». AHW Canada History. Arxivat de l'original el 21 agost 2010. [Consulta: 9 maig 2024].
↑«Fathers of Confederation». quebec history. Arxivat de l'original el 11 juny 2010. [Consulta: 9 maig 2024].
↑Harrison, Robert A. The conventional man. Canadian Legal History by University of Toronto Press, 2003, p. 627. ISBN 0-8020-8842-2 [Consulta: 9 maig 2024].
↑Frances, Stanford. Canada's Confederation. S&S Learning Materials, p. 44. ISBN 1-55035-708-5 [Consulta: 9 maig 2024].
↑Argyle, Ray. Joey Smallwood, Schemer and Dreamer. Dundurn Press, 2012. ISBN 9781459703698 [Consulta: 9 maig 2024].
↑«LOUIS RIEL The Provisional Government». The Heritage Centre. Arxivat de l'original el 10 agost 2007. [Consulta: 9 maig 2024].