Orella de vaca
Pseudohydnum gelatinosum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Tremellomycetes | ||||||||
| Ordre | Tremellales | ||||||||
| Família | Exidiaceae | ||||||||
| Gènere | Pseudohydnum | ||||||||
| Espècie | Pseudohydnum gelatinosum P.Karst., 1868 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Hydnum gelatinosum | ||||||||
| Sinònims | Hydnum gelatinosum Hydnum gelatinosum var. clandestinum Hydnum gelatinosum var. dichroum Hydnum gelatinosum var. glaucum Hydnum gelatinosum var. horrens | ||||||||
L'orella de vaca[1][2] (Pseudohydnum gelatinosum), és un fong gelatinós que viu sobre fusta i virosta de coníferes
Sistemàtica i taxonomia
L'espècie va ser descrita l'any 1760 per Giovanni Antonio Scopoli com a Boletus acaulis [3] amb material del que actualment és Eslovènia. L'espècie va ser sancionada per Fries (1821: 407)[4]
L'any 1868, el micòleg finès Petter Adolf Karsten va descriure el gènere Pseudohydnum i com espècie tipus P. gelatinosum[5]
Han escollit [6]com a lectotip una il·lustració que apareix a NJ Jacquin[7]
Iconografia seleccionada
Spirin et al (2023): Fig 7, p. 40[6]
Descripció
[8][9][6]
Fructificacions estipitades i lateralitzades, de barret en forma d'espàtula o llengua, de fins a 6 cm d'altura, de 2–4 mm gruix, superfície de gris aquosa a gris brunenca.
Revers cobert d'espines llargues, de fins a 3 mm de longitud, i una densitat de 5–8 per mm; pàl·lides, decurrents.
Cama de fins a 3 cm de longitud, gris aquosa, sovint cobreta d'espines fins a la base.
Carn gelatinosa, consistent, translúcida; lleugerament resinosa al tast[1]
Distribució
[6]Europe, Asia (Urals, Siberia, Rússia de l'Est)
Ecologia
[6] Sobre restes vegetals llenyosos de coníferes; des de l'estiu a finals de tardor, en ambients frescals i humits.
Identificació
Usos
No te interès culinari.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 132. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ «Flora Carniolica» p. 48, nº 10. Viennae, Sumptibus JT Trattner, 1760. DOI: https://doi.org/10.5962/bhl.title.6681.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum, 1821, p. 407.
- ↑ Karsten, P.A. «Polyporei et Hydnacei, in paroecia Tammela crescentes, enumerati». Notiser ur Sällskapets pro Fauna et Flora Fennica Förhandlingar p. 9: 374, 1868.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Spirin, Viacheslav; Malysheva, Vera; Viner, Ilya; Dudka, Vasiliy; Grebenc, Tine «Taxonomy and multigene phylogeny of Pseudohydnum (Auriculariales, Basidiomycota)» (en anglès). Mycological Progress, 22, 6, 19-05-2023, pàg. 40. DOI: 10.1007/s11557-023-01895-4. ISSN: 1861-8952.
- ↑ Jacquin, Nikolaus Joseph. Nicolai Josephi Jacquin Miscellanea austriaca ad botanicam, chemiam, et historiam naturalem spectantia, cum figuris partim coloratis. Vol. I-[II]. Vindobonæ: Ex officina Krausiana, 1778, p. 9. DOI 10.5962/bhl.title.46949.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Zhou, Hong-Min; Liu, Hong-Gao; Gates, Genevieve M.; Wu, Fang; Dai, Yu-Cheng «Phylogeny and Diversity of the Genus Pseudohydnum (Auriculariales, Basidiomycota)» (en anglès). Journal of Fungi, 8, 7, 2022-07, pàg. 658. DOI: 10.3390/jof8070658. ISSN: 2309-608X. PMC: PMC9325116. PMID: 35887415.