Nafi al-Madaní

Plantilla:Infotaula personaNafi al-Madaní
Nom original(ar) نافع المدني Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement689 Modifica el valor a Wikidata
Medina Modifica el valor a Wikidata
Mort785 Modifica el valor a Wikidata (95/96 anys)
Medina Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam i sunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQiraa, ciència del hadit i tafsir Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, muhàddith, qari, mufàssir Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAbu Ja'far al-Madani (en) Tradueix, Abd-ar-Rahman ibn Húrmuz i Xayba ibn Nassah Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWarx, Qàlun i Màlik ibn Anas Modifica el valor a Wikidata

Abu-Ruwaym Nafi ibn Abd-ar-Rahman Ibn Abi-Nuaym al-Laythí al-Kinaní al-Madaní —àrab: نافع بن عبد الرحمن بن أبي نُعيم الليثي الكناني المدني, Nāfiʿ ibn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Abī Nuʿaym al-Layṯī al-Kinānī al-Madanī—, més conegut com a Nafi al-Madaní (Medina, 689-785), va ser un dels transmissor de les set escoles canòniques de qiraa o mètodes de recitació de l'Alcorà.[1] Fora d'Egipte, el seu mètode de recitació de l'Alcorà és el més popular a Àfrica[2] i la seva cadena de transmissió, que enllaça amb els companys del profeta Muhàmmad, està ben provada.[3]

Nafi va néixer l'any 689[4] i va morir el 785.[3][5] La seva família era d'Isfahan, tot i que ell era nascut i va morir a Medina.[3]

El seu mètode de recitació, transmès a través dels seus dos més famosos deixebles, Qàlun i Warx, és el més comú al Nord d'Àfrica, a l'Àfrica Occidental i a Qatar. A més de Qàlun i Warx, va comptar amb dos transmissors canònics més, Ismaïl ibn Jàfar al-Ansarí i Ishaq ibn Muhàmmad al-Mussayyabí.[6] L'estil de lectura de Nafi va esdevenir tant popular que temporalment va eclipsar el dels seus mestres a Medina.[3]

Referències

  1. ↑ Lucas, Scott C. Constructive Critics, Ḥadīth Literature, and the Articulation of Sunnī Islam: The Legacy of the Generation of Ibn Saʻd, Ibn Maʻīn, and Ibn Ḥanbal (en anglès), 2004, p. 71. ISBN 9789004133198. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ Glassé, Cyril. The New Encyclopedia of Islam (en anglès). Walnut Creek: Altamira Press, 2002, p. 268. ISBN 0759101906. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Riddell, Peter G. Islam and the Malay-Indonesian World: Transmission and Responses (en anglès). Londres: C. Hurst & Co., 2001, p. 164. ISBN 9781850653363. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ Nasser, Shady. The Transmission of the Variant Readings of the Qur'ān: The Problem of "Tawātur" and the Emergence of "Shawādhdh" (en anglès). Leiden: Brill Publishers, 2012, p. 57. ISBN 9789004240810. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ Nasser, Shady. The Transmission of the Variant Readings of the Qur'ān: The Problem of "Tawātur" and the Emergence of "Shawādhdh" (en anglès). Leiden: Brill Publishers, 2012, p. 39. ISBN 9789004240810. [Enllaç no actiu]
  6. ↑ Nasser, Shady. The Transmission of the Variant Readings of the Qur'ān: The Problem of "Tawātur" and the Emergence of "Shawādhdh" (en anglès). Leiden: Brill Publishers, 2012, p. 135. ISBN 9789004240810. [Enllaç no actiu]