Melissa P.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Luca Guadagnino  |
| Protagonistes | María Valverde Rodríguez Letizia Ciampa Primo Reggiani Fabrizia Sacchi Geraldine Chaplin Nilo Mur Zimmerman Carlo Antonelli Pier Giorgio Bellocchio Claudio Santamaria Elio Germano Alba Rohrwacher Giulio Berruti Marcello Mazzarella |
| Producció | Francesca Neri i Claudio Amendola |
| Dissenyador de producció | Gianni Silvestri |
| Guió | Barbara Alberti, Luca Guadagnino i Melissa Panarello |
| Música | Lucio Godoy |
| Fotografia | Mario Amura |
| Muntatge | Walter Fasano |
| Distribuïdor | Columbia Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia i Espanya |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | virginitat |
| Lloc de la narració | Itàlia |
        | |
Melissa P. és una pel·lícula hispano-italiana dirigida per Luca Guadagnino i estrenada l'any 2005. Es una adaptació de la novel·la autobiogràfica de Melissa Panarello, Cent cops de raspall abans d'anar a dormir, publicada l'any 2003. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Melissa és una adolescent romàntica que somia amb el seu primer petó i del guapo Daniele. Quan aquest últim l'arrossega, en una festa, cap a un bosquet, creu el seu somni dirigida, però es veu pràcticament forçada a una fel·lació. En comptes de trencar immediatament amb ell, es plega a les proposicions llibertines que li fa regularment després d'això, i Melissa es troba arrossegada a un descens als inferns que ningú, a la seva família, no sospita, a part de la seva àvia. Les trobades més escabroses se succeeixen i la reputació de Melissa pateix d'aquest frenesí que la du a acceptar el que no té la força de rebutjar. Però l'amor que ha rebut sempre dels seus propers és que la salvarà.[2]
Repartiment
- María Valverde: Melissa
- Letizia Ciampa : Manuela
- Primo Reggiani: Daniele
- Fabrizia Sacchi: Daria
- Geraldine Chaplin: Elvira, l'àvia de Melissa
- Nilo Zimmermanv: Marco
- Elio Germano: Arnaldo
- Alba Rohrwacher: Clelia
- Davide Pasti: Leo
- Francesca Madaro: Livia
Crítica
- "Atrevida encara que de cap manera escandalosa (...) Fes l'efecte que Guadagnino pretén trobar (...) un to semioníric per a la seva pel·lícula (...) però en cap moment ho aconsegueix"[3]
