Manuel Pavía y Lacy
El marquès de Novaliches amb el mantell de la Real i Militar Orde de Sant Ferran | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 juliol 1814 Granada (Espanya) |
Mort | 22 octubre 1896 (82 anys) Madrid |
Senador del Regne | |
2 febrer 1876 – desembre 1877 Circumscripció electoral: província de Sòria | |
Capità general de Catalunya | |
23 abril 1868 – 17 agost 1868 ← Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos – Joaquim de Bassols i de Maranyosa → | |
Governador de Filipines | |
2 febrer 1854 – 28 octubre 1854 ← Ramón Montero y Blandino – Ramón Montero y Blandino → | |
Capità general de Catalunya | |
març 1847 – 4 setembre 1848 ← Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen – Fernando Fernández de Córdova Valcárcel → | |
Ministre de Guerra | |
28 gener 1847 – 28 març 1847 ← José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán – Marcelino Oraá Lecumberri → | |
Capità general de Catalunya | |
novembre 1845 – 27 gener 1847 ← Manuel Bretón del Río y Fernández del Jubera – Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen → | |
Governador civil de Barcelona | |
10 febrer 1844 – 17 març 1844 ← Ricardo Shelly Commenford – Francisco de Paula Lillo Cifuentes → | |
Capità General de Navarra | |
18 gener 1844 – 18 agost 1846 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne d'Espanya |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
Rang militar | General de Divisió |
Conflicte | Primera Guerra Carlina |
Família | |
Cònjuge | María del Carmen Álvarez de las Asturias Bohórquez Giráldez |
Premis
|
Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.
Biografia
Va estudiar en col·legi Jesuïta de València fins que va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. En 1833 va aconseguir el grau de lloctinent en la guàrdia de la reina Isabel II, i durant la Primera Guerra Carlina va passar a ser general de divisió, amb tan sols 26 anys. El Partit Moderat li va nomenar ministre de Guerra en 1847, sent enviat a Catalunya, on els seus esforços per contenir la rebel·lió carlista no van tenir èxit. Va ser nomenat senador en 1845[1] i marquès en 1848.
Va ser enviat a Manila en 1852 com a capità general de les Filipines. A l'abril de 1854 va aixafar una insurrecció i va realitzar diverses reformes útils. En la seva tornada a Espanya, es va casar amb la comtessa de Santa Isabel i va comandar les reserves peninsulars durant la Guerra d'Àfrica. Va rebutjar la cartera de ministre de Guerra en dues ocasions. Aquesta li havia estat oferta pels mariscals O'Donnell i Narváez. Després de rebutjar la cartera de guerra, va formar un gabinet de moderats en 1864 que tan sols va durar uns dies. Es va oferir para aixafa la insurrecció a Madrid del 22 de juny de 1866 i quan la revolució va esclatar al setembre de 1868, va acceptar el comandament de les tropes de la reina Isabel. Va ser derrotat pel mariscal Serrano en la batalla del Pont d'Alcolea del 28 de setembre de 1868,[2] en la qual va ser ferit en la cara, quedant totalment desfigurat. Es va apartar durant La Gloriosa. La Restauració va fer al marquès de Novaliches senador, i el nou rei li va atorgar el toisó d'or.
Va morir a Madrid el dia 22 d'octubre de 1896.
Referències
- ↑ Senat d'Espanya: Expediente personal del Senador Marqués de Novaliches, D. Manuel Pavía y Lacy.
- ↑ Manuel Pavía y Lacy a xtec.es
Enllaços externs
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán | Ministre de la Guerra (gener-març) 1847 | Succeït per: Marcelino Oraá Lecumberri |
Precedit per: Ramón Montero Blandino | Governador de les Filipines (febrer-octubre) 1854 | Succeït per: Ramón Montero Blandino |
Precedit per: Manuel Bretón del Río Manuel Gutiérrez de la Concha Juan Manuel de la Pezuela | Capità general de Catalunya 1845-1847 1847-1848 1868 | Succeït per: Manuel Gutiérrez de la Concha Fernando Fernández de Córdova Valcárcel Joaquim de Bassols |