Manuel León Moncasí y Castel

Plantilla:Infotaula personaManuel León Moncasí y Castel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1827 Modifica el valor a Wikidata
Albelda (Llitera) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1882 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
30 agost 1881 – 18 abril 1882
Circumscripció electoral: Benavarri
Senador al Senat espanyol
4 maig 1879 – desembre 1881
Circumscripció electoral: Osca
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
13 abril 1871 – 22 març 1873
Circumscripció electoral: Benavarri
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
26 octubre 1869 – 2 gener 1871 – Cristóbal Valera Monteagudo →
Circumscripció electoral: Albacete
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
18 febrer 1869 – 2 setembre 1969 – Félix Coll y Moncasi (en) Tradueix →
Circumscripció electoral: Osca
Governador civil de Barcelona
16 octubre 1868 – 9 febrer 1869
← Gaspar Núñez de Arce – Pedro María Angulo →
Diputat al Congrés dels Diputats
15 novembre 1854 – 2 setembre 1856
Circumscripció electoral: Osca
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata

Manuel León Moncasí y Castel (Albelda, Llitera, 11 d'abril de 1827 - 18 d'abril de 1882) fou un advocat i polític aragonès, diputat a les Corts Espanyoles i governador civil de Barcelona durant el sexenni revolucionari.

Biografia

Pertanyia a una família de terratinents liberals de la Llitera. Llicenciat en dret. El 1857 es va casar amb Felicia de Alvear y Fernández de Lara, comtessa de San Félix i vescomtessa de Casa González.[1] Actiu en política, el 1854 fou elegit diputat per Osca pel Partit Progressista. No tornà a participar en política fins a la revolució de 1868. L'octubre de 1868 fou nomenat governador civil de Barcelona[2] i malgrat les reticències entre les autoritats locals per la forma en què fou nomenat, va mantenir una actitud conciliadora amb l'ajuntament de Barcelona i els manifestants republicans.[3] Deixà el càrrec quan fou elegit diputat per Osca a les eleccions generals espanyoles de 1869, encara que finalment ocuparia l'escó d'Albacete. Fou elegit diputat per Benavarri a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872 i agost de 1872.[4] En 1872 va ser promogut per la Sala de Govern del Consell Suprem, i nomenat Ministre Togat del Consell Suprem de la Guerra.[5]

Durant la restauració borbònica fou subsecretari de Gràcia i Justícia i accionista de la Institución Libre de Enseñanzaen 1876.[6] Fou escollit senador per la província d'Osca en les legislatures 1879-1880 i 1880-1881.[7] Tornà a ser elegit diputat pel districte de Benavarri a les eleccions generals espanyoles de 1881, però va morir l'abril de 1882.

Referències

  1. Manuel Leon de Moncasí y Castel a geneall.net
  2. «Llista de governadors civils de Barcelona». Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 6 setembre 2015].
  3. Museu d'Història de Catalunya. L'Estat-nació i el conflicte regional: Joan Mañé i Flaquer, un cas paradigmàtic, 1823-1901. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p.197-199. 
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. La burguesía en época moderna: personajes relevantes y palacetes señoriales Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. per Carlos Corbera Tobeña
  6. Estatuts de la Institució
  7. Fitxa del Senat
Càrrecs públics
Precedit per:
Gaspar Núñez de Arce
Governador Civil de Barcelona

1868-1869
Succeït per:
Pedro María Angulo
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Benavarri (1876 - 1923)
Joaquim Jovellar i Soler/Francisco Cervero y Valdés (1876)  · Juan Cavero Llera (1879)  · Manuel León Moncasí y Castel (1881)  · Manuel Lasierra Arnés (1884/1891)  · José Moncasi Cudós (1886/1893/1901) Evaristo Romero Juséu (1896)  · Lorenzo Moret Beruete (1898)  · Vicente de Piniés Laguna (1899)  · Pío Vicente de Piniés Bayona (1903/1920-1923)  · Luis Bermejillo Martínez-Negrete (1905)  · Vicente Navarro Reverter y Gomis (1907-1914)  · Luis García de la Rasilla (1916)  · Juan Navarro Reverter y Gomis (1918)  · Juan Urrutia Zulueta (1919)