Le Mort qui tue (pel·lícula de 1913)

Infotaula de pel·lículaLe Mort qui tue

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLouis Feuillade Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Renée Carl
Yvette Andréyor
André Luguet
Edmund Breon
Georges Melchior
Jane Faber
Luitz-Morat
Naudier
René Navarre
Fabienne Fabrèges Modifica el valor a Wikidata
GuióLouis Feuillade Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1913 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0003165 Filmaffinity: 170337 Allocine: 238021 Rottentomatoes: m/fantomas_the_dead_man_who_killed Allmovie: v147820 TCM: 506083 Modifica els identificadors a Wikidata

Sèrie: Fantômas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fantômas contre Fantômas (pel·lícula de 1914) Modifica el valor a Wikidata
Le Mort qui tue.

Le Mort qui tue és una pel·lícula de Louis Feuillade, estrenada el 1913. Aquesta és la tercera d'una sèrie de 5 pel·lícules. La seguiran Fantômas contre Fantômas i Le Faux Magistrat el 1914.[1][2]

Sinopsi

Les aventures de Fantômas que es divertirà enganyant l'inspector Juve, aquesta vegada gràcies a les empremtes dactilars d'un home que va assassinar, arrencant-se la pell de les mans i cobrint-les com uns guants durant les seves feines.

Repartiment

Fantômas es prepara per comprometre el pintor Jacques Dollon en l'assassinat de la baronessa de Vibray.
Fotograma del film.

Referències

  1. Le Mort qui tue a bifi.fr
  2. Le Mort qui tue a silentera.com

Bibliografia

  • André, Emmanuelle «De l'indice visuel à la trace fantômatique (Fantômas, Louis Feuillade, 1913-1914)». Double jeu. Théâtre / Cinéma. Presses universitaires de Caen [Caen], 2011, pàg. 97-114..
  • Azoury, Philippe. Fantômas, style moderne. París / Liège: Centre Pompidou / Yellow Now, 2002. ISBN 2-84426-121-3. .
  • Bielecki, Emma «Fantômas's shifting identities. From books to screen». Studies in French Cinema, 2013, pàg. 3-15. DOI: 10.1386/sfc.13.1.3_1..
  • Champreux, Jacques «L'année du « Maître de l'Effroi »». 1895. Association française de recherche sur l'histoire du cinéma (AFRHC) [París], octubre 1993, pàg. 244-263..
  • Champreux, Jacques «Entretien à propos du DVD de Fantômas». 1895. Association française de recherche sur l'histoire du cinéma (AFRHC) [París], 2000, pàg. 343-349..
  • Cherchi Usai, Paolo «Les vies parallèles de Fantômas». Les Cahiers de la Cinémathèque. Revue d'histoire du cinéma éditée par l'institut Jean Vigo, 1988, pàg. 71-76. ISSN: 0764-8499..
  • Collectif, « Spécial Feuillade / Fantômas », L'Avant-scène cinéma, numéro 271-272, 1er-15 juillet 1981, 98
  • Delahousse, Sarah «Reimagining the Criminal. The Marketing of Louis Feuillade's Fantômas (1913–14) and Les Vampires (1915) in the United States». Studies in French Cinema. Routledge [Londres], 14, 2014, pàg. 5–18. DOI: 10.1080/14715880.2013.875742 ..
  • Mayer, Ruth «"Never twice the same". Fantômas's Early Seriality». Modernism/modernity. Johns Hopkins University Press, abril 2016, pàg. 341-363. DOI: 10.1353/mod.2016.0034..
  • Navarre, René. Fantômas c'était moi. Souvenirs du créateur de Fantômas en 1913 / mémoires présentés et commentés par son petit-fils, François-Marie Pons. París: L'Harmattan, 2012, p. 335. ISBN 978-2-296-96812-7. .
  • Thomas, Benjamin. Fantômas de Louis Feuillade. París: Vendémiaire, 2017, p. 105. ISBN 978-2-36358-289-8. .
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia de Louis Feuillade
1906-1910
1911
1912
1913
1914
1915-1916
1917-1925
Relacionats