Kilidj Arslan IV |
Biografia |
---|
Naixement | (fa) رکن الدین قلج ارسلان بن کیخسرو valor desconegut |
---|
Mort | 1265 |
---|
Sepultura | Província de Konya |
---|
|
Soldà de Rum |
---|
|
|
Activitat |
---|
Ocupació | cap d'estat |
---|
Família |
---|
Família | Dinastia seljúcida |
---|
Fills | Kaykhusraw III |
---|
Pare | Kaykhusraw II |
---|
Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw[1] o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rum o Konya. Va néixer el 1236/1237 i la seva mare era turca. Fou el segon fill de Kaykhusraw II.
Biografia
En 1241 els mongols dirigits pel general Baidju van envair Anatòlia; Erzurum fou conquerida. Kaykhusraw II va reunir un exèrcit amb mercenaris romans d'Orient, armenis i francs i el 26 de juny de 1243 va lliurar la batalla de Köse Dağ en què fou derrotat.[2] Els seljúcides de Rum van quedar sotmesos als mongols.
El regne dels visirs (1246-1248)
Al morir el 1246, Kaykhusraw II va deixar tres fills de mares diferents; tots tres eren menors d'edat i sota tutela de visir i del governador hulàgida (Ilkhànida)[3]
- Izz al-Din Kaykaus, era el germà gran i tenia uns 13 anys; la seva mare era grega i filla d'un sacerdot. El visir Shams al-Din al-Isfahani va agafar el seu partit però va dubtar en allunyar als altres dos germans, ja que aquesta decisió corresponia al governador mongol. Shams al-Din al-Isfahani es va casar amb la reina vídua i mare del seu pupil[4]
- Rukn al-Din Kilidj Arslan (Kılıç Arslân IV) aspirant a la successió.
- Ala al-Din Kaykubadh nascut vers 1239/1240. Fill de la tercera esposa (però favorita de Kaykhusraw II), Gürcü Hatun (Tamara), filla de la reina de Geòrgia Rusudan I i neta del sultà seljúcida Tuğrul II. El pare de Tamara s'havia convertit al cristianisme ortodox, i ella, al contrari, es va convertir a l'islam pel seu matrimoni i va agafar el nom de Gürcü Hatun (o Ghurji Khatun) el 1237; aquest matrimoni assegurava la pau entre Geòrgia i els seljúcides de Rum. CKaykubad fou designat per Khaykhusraw com a successor.[5]
Shams al-Din al-Isfahani no va poder impedir a Rukn al-Din Kılıç Arslân d'anar a trobar al Gran Khan en ocasió de l'assemblea que va proclamar com a tal a Güyük. Per assegurar el poder, el visir va fer matar un cert nombre de rivals. Rukn al-Din Kılıç Arslân va obtenir del Gran Khan la partició del sultanat en dues parts: l'Oest per a Kaykaus amb capital a Konya i l'est per a ell mateix amb capital a Sivas. La frontera entre els dos seria el riu Kızılırmak. Quan Kılıç Arslân va tornar a Anatòlia amb el seu títol de sultà es va saber la mort de Güyük i el nomenament del seu successor Möngke i els amirs van decidir que millor que els tres germans regnessin junts.[4] Kılıç Arslân fou enviat a la cort mongola per fer-li acceptar aquesta solució. Es van formar dos partits, un dirigit pel mateix Kılıç Arslân que no volia canviar res i un altre dirigit per Izz al-Din Kaykaus que pretenia oposar-se a la decisió dels mongols i resistir a l'oest amb les tribus turcmanes i l'aliança romana d'Orient.
El triumvirat (1248/49-1257)
El visir Djalal al-Din Karatay (en turc : Celaddin Karatay) va aconseguir finalment un acord entre els tres germans que va tenir el suport mongol. El sultanat va quedar dividit en tres parts:
- Izz al-Din Kaykaus amb capital a Konya.
- Rukn al-Din Kılıç Arslan amb capital a Sivas.
- Ala al-Din Kaykubad II, amb capital a Malatya.
Shams al-Din al-Isfahani, el antic visir de Kaykhusraw II, quedava encarregat del govern en nom dels tres prínceps, el que li donava el poder efectiu.[5]
EL 1249, Shams ad-Dîn al-Isfahani fou arrestat a causa dels seus excessos i assassinat.[6]
El 1256 Möngke va ordenar envair Anatòlia i Kaykaus II va ser derrotat a la batalla d'Aqsarai i es va refugiar a Nicea i el seu germà fou proclamat a Kayseri.[7] Möngke va convocar a la seva cort a Kaykaus que no tenia cap ganes d'anar-hi i va enviar al seu lloc al seu germà petit Kaykubad carregat de valuosos regals pel gran kan. En el camí, a Erzurum, Kaykubad fou assassinat. Möngke va ordenar fer una investigació que no en va treure aigua clara.[4] Llavors els mongols van dividir el regne en dos dos. L'est de l'Anatòlia amb capital a Sivas, per a Kılıç Arslan. L'oest, amb capital a Konya per Kaykaus II (a la frontera grega; la seva mare era grega). Aquesta partició fou satisfactoria.[3] L'hàbil i intrigant visir de Kılıç Arslan, Muin al-Din Sulayman, que tenia el suport dels mongols, va tenir el poder efectiu.[6]
El juliol de 1261 Miquel VIII Paleòleg de Nicea, després d'entrar a Constantinoble, va esdevenir el nou emperador romà d'Orient. Molest per les maniobres de Muin al-Din Sulayman, Kaykaus va oferir la seva ajuda a Miquel Paleòleg en la lluita contra els mongols. El plan fou avortat i Kaykaus fou deposat, empresonat i més tard exiliat a Bizanci.[6]
El regnat (1261-1265)
Kılıç Arslan així va restar sol al tron seljúcida i el seu visir Muin al-Din Sulayman va agafar el títol de Pervaneh » (ordre). El 1265, el pervaneh es va constituir un petit principat personal al conquerir Sinope. Kılıç Arslan fou assassinat en un banquet segurament a instigació del pervaneh.[6] El visir va estar a punt de posar al seu propi fill de tres anys al tron dels sultans però finalment va optar per casar-se amb la vídua de Kılıç Arslan per poder exercir la regència en nom de Kaykhusraw III, de sis anys, fill i hereu de Kılıç Arslan.[6]
Referències
- ↑ turc: IV. Kılıç Arslan, L'Espasa Lleó
àrab/persa (farsi): rukn ad-duniya wa ad-dīn as-sulṭān al-ʾaʿẓim qilij ʾarslān ben kayḫusrū,
ركن الدنيا و الدين "السلطان الأعظم" قلج أرسلا بن كيخسرو
Rukn ad-Duniya wa ad-Dîn : en àrab suport del poder de la religió
As-Sultân al-A`zim : en àrab El sultà més gran - ↑ Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a la pàg. 486 = Kösedağ (bataille de), juin 1243
- ↑ 3,0 3,1 Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a les pàgs. 740-743 article Seljoukides i pàgines 463-464 a l'article Kaykavus
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (anglès) per M Th Houtsma, 1987, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, pàgina 637, ISBN 9004082654
- ↑ 5,0 5,1 (anglès) West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-07, editor: Foundation for Medieval Genealogy
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (anglès) History of the Anatolian Seljuks, per Katharine Branning, 2007
- ↑ Jackson, Peter. The mongols and the Latin West: 1221-1405 (en anglès). Pearson Education, 2005, p. 116. ISBN 0582368960.
Bibliografia
- Claude Cahen, Preottoman Turkey, 1968
- R. Grousset, Histoire des Croisades et du royamue franc de Jérusalem
- Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Éd. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1, article Seljoukides, p. 740-743 i l'article Kiliç Arslan p. 481.
- (anglès) The Cambridge History of Islam ISBN 0521291356, per Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis, Cambridge University Press 1977
- PDF L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan per René Grousset (1885-1952), Payot, Paris, quarta edició 1965, primera 1938
Enllaços externs
- (àrab) ar, Els seljúcides de Rum
- (anglès) History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning
- (anglès) West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum per Charles Cawley, 2006-07, Foundation for Medieval Genealogy
|
---|
|
---|
Fundador: Sukman al-Kutbi · Capital: Akhlat Centres: Silvan · Malazgirt · Erciş · Adilcevaz · Başkale · Eleşkirt · Van · Tatvan · Bitlis · Muş · Hani Dinastia (Shah-i Armin o Arminshahs): Sukman al-Kutbi (1100-1112) · Ibrahim ibn Sukman (? - ?) · Ahmed ibn Ibrahim (? - ?) · Sukman II (1128 - 1185) · Seyfeddin Begtimur (1185 - 1193) · Aksungur (1193 - 1197) · Muhammad ibn Begtimur (1185 - 1207) 1207: als Aiúbides |
|
|
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin) centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117) Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Masud (1232-1233) Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409) Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234) Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) |
|
|
|
|
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum Centres: Erzurum · Tercan Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202) 1202: al Soldanat de Rum |
|
|
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344) Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390) 1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà |
|
|
---|
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz · Capital: Kastamonu Centres: Sinope · Eflani · Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç · Samsun (temporalment) Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392) 1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461) 1461: a l'Imperi Otomà |
|
|
---|
Fundador: Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz · Capital: Kastamonu Centres: Kastamonu · Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · - 1309: al Beilicat de Candar |
|
|
|
|
|
|
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391) 1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà |
|
|
|
|
|
---|
Fundador: Mentese Bey · Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: · Muğla · Finike · Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314) Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360) 1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed · 1390: Primera unió a l' Imperi Otomà · 1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey · 1424: a l' Imperi Otomà |
|
|
|
---|
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz · Capital: Adana Centres: Adana · Regió de Tars Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?) 1516: A l'Imperi Otomà · 1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608. |
|
| |
---|
Fundador: Saruhan Bey · Capital: Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) · Akhisar · Gördes · Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà · 1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) · 1410: A l'Imperi Otomà |
| |
---|
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu · Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey · Capitals: Antalya · Korkuteli centres: Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà · 1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) · 1423: A l'Imperi Otomà |
|
|