Juan de Mata Carriazo y Arroquia
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Juan de Mata Carriazo Arroquia 13 maig 1899 Jódar (Província de Jaén) |
Mort | 20 juny 1989 (90 anys) Sevilla (Espanya) |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Es coneix per | Especialista en el Tresor del Carambolo i Tartessos |
Activitat | |
Camp de treball | Arqueologia i història |
Ocupació | Historiador i arqueòleg |
Ocupador | Universitat de Sevilla, catedràtic d'universitat (1927–1969) Centro de Estudios Históricos (1921–1927) |
Membre de | Reial Acadèmia de la Història (1976–1989) Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongría (1958–) Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Royal Academy of Portuguese History (en) Reial Acadèmia de Belles Arts de Nostra Senyora de les Angoixes |
Professors | Manuel Gómez-Moreno |
Premis |
Juan de Mata Carriazo Arroquia (Jódar, 13 de maig de 1899 - Sevilla, 20 de juny de 1989) va ser un historiador i arqueòleg espanyol.
Biografia
Encara que nascut a Jódar des dels dos mesos va viure al municipi de Quesada, tots dos pobles en la província de Jaen, on el seu pare exercia com a jutge. Va cursar estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de Granada i en la Universitat Complutense de Madrid. Després d'acabar els seus estudis, va ingressar el 1921 en la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Històrics de Madrid on va ser deixeble de Manuel Gómez-Moreno. El 1927 va ser nomenat catedràtic de Prehistòria i Història d'Espanya Antiga i Medieval a la Universitat de Sevilla, ja que va exercir fins a la seva jubilació el 1969 i des d'on va realitzar una important labor docent i investigadora.
Va realitzar importants anotacions històriques de la troballa el 1958 del Tresor del Carambolo, apuntant al fet que es tractava d'un jaciment de la civilització Tartessos i anotant que podria tractar-se d'un tresor del mateix Argantoni. En els anys 50 va realitzar un important descobriment arqueològic al Mercado ambulante del jueves de Sevilla, trobant-hi un bronze datat entre 625-575 aC. A més, en la seva recerca de la capital de Tartessos, va realitzar nombroses excavacions a la Vall del Guadalquivir, sense arribar a trobar mai la ciutat malgrat la seva preparació i afany. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Reial Acadèmia de la Història Portuguesa, Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria (1958) i Reial Acadèmia de Belles Arts de Nuestra Señora de las Angustias de Granada.
Honors
- El 1983 va ser nomenat Fill Predilecte de Jódar
- El 1985 va ser nomenat Fill Adoptiu de Sevilla
- El 1987 va rebre el nomenament de Fill Predilecte d'Andalusia.
Obra
- La escultura tartésica. Nuevos cilindros grabados con estilizaciones humanas del eneolítico andaluz.
- Esculturas humanas del cortijo del Álamo.
- Un sarcófago protocristiano en el Prado de Sevilla.
- Dos estelas discoides de Quesada.
- La escultura del Argar en el alto Guadalquivir.
- La boda del Emperador. Notas para una historia del amor en el Alcázar de Sevilla.
- Crónica de Juan II de Castilla
- Los relieves de la guerra de Granada en la sillería del coro de la Catedral de Toledo
- La puerta del anfiteatro en el recinto de Itálica.* Protohistoria de Sevilla. En el vértice de Tartesos.
- Tartessos y El Carambolo.[1]
Referències
- ↑ El Excelentísimo señor Juan de Mata Carriazo, arqueólogo por José María Blázquez Martínez
Enllaços externs
«Obra de Juan de Mata Carriazo y Arroquia» a Dialnet.
- Juan de Mata Carriazo y Arroquia a mcnbiografias.com
- Una trayectoria rota. Juan de Mata Carriazo, Catedrático de Prehistoria y de Historia de España
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Joaquín María de Navascués y de Juan | Reial Acadèmia de la Història Medalla 5 1976 - 1989 | Succeït per: Guillermo Céspedes del Castillo |