Joan Oliva i Milà

Aquest article tracta sobre Joan Oliva i Milà. Vegeu-ne altres significats a «Joan Oliva (desambiguació)».
Infotaula de personaJoan Oliva i Milà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1858 Modifica el valor a Wikidata
Sant Pere de Ribes (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort1911 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecari, impressor Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDemetri Oliva i Sala i Víctor Oliva i Sala

Joan Oliva i Milà (Sant Pere de Ribes, 1858 - Vilanova i la Geltrú, 1911)[1] fou un impressor i bibliotecari que va contribuir a donar esplendor a la vida cultural vilanovina i, per extensió, catalana, de final del segle xix i principi del XX. Fou un dels precursors de la biblioteconomia catalana moderna.[2]

Va treballar a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[cal citació]

Biografia

A l'edat de 12 anys va entrar a treballar a la Imprenta del Diario, que regentava el seu oncle Josep Antoni Milà i d'on sortia el Diario de Vilanova i la Geltrú.

Va estudiar a París i Londres entre 1880 i 1882.[3] Va estudiar i treballar a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova. És autor d'un Breu compendi d'Història de Catalunya (1901). El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d'Oliva de Vilanova[cal citació] (publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes) i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala (Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966) i Víctor Oliva i Sala (Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948), que la traslladaren el 1915 a Barcelona. Aquest darrer és autor, a més, d'una Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña (1913), d'El libro español (1930) i d'escrits sobre arts gràfiques, exlibrisme, heràldica, iconografia, etc.; publicà també una guia de Vilanova i la Geltrú. El 1906 presentà una comunicació al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana sobre el parlar ribagorçà i el 1908 publicà la novel·la Eros-Christ, guanyadora d'un concurs d'El Poble Català.

És recordat per la seva tasca com a bibliotecari a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer fundada per Víctor Balaguer, en la qual des del començament va ser el fidel executor de la voluntat del patrici, polític i poeta. Però també, i de manera destacada, Joan Oliva mereix atenció per la seva activitat d'impressor, desenvolupada al seu establiment tipogràfic Oliva de Vilanova, des del qual, ajudat pels seus fills Víctor i Demetri, va elaborar bells llibres, revistes i altres treballs gràfics de grandíssima qualitat, gràcies als quals el nom de Vilanova i la Geltrú va ser conegut arreu. Al costat d'aquestes dues activitats principals, també va ser escriptor i professor de llengües.[4]

A més a Vilanova i la Geltrú hi ha una biblioteca amb el seu nom. La Biblioteca Joan Oliva i Milà és una biblioteca pública del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf) que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Està situada en un edifici de 1.635 m² distribuïts en tres plantes. Va inaugurar-se el 23 de març de 1995, al mateix edifici que abans ocupava l'antiga Biblioteca Víctor Balaguer. Des del 1995 porta el nom de Joan Oliva i Milà (1858-1911), bibliotecari de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i fundador de la impremta Oliva de Vilanova.[2][3]

Publicacions

  • Senzill ensaig de classificació dels carácters tipográfichs. En Revista Gráfica, 1900
  • Breu compendi d'història de Catalunya. Oliva, impressor, 1901

Galeria

  • Catàleg de Joan Oliva
    Catàleg de Joan Oliva
  • Exposició de Joan Oliva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
    Exposició de Joan Oliva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
  • Exposició de Joan Oliva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
    Exposició de Joan Oliva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
  • Joan Oliva en grup
    Joan Oliva en grup

Vegeu també

Referències

  1. «Joan Oliva i Milà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 12. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  3. COMAS I GÜELL, Montserrat. Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú. 2011
  4. Barjau Rico, Santi. Joan Oliva i Milà (1858-1911) Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2001. (Retrats; 17)
  • Enciclopèdia.cat. Biografia Joan Oliva i Milà, impressor i bibliotecari.
  • Vegeu aquesta plantilla
Personalitats
Pinacoteca
Dipòsit del Prado
  • Retrat de Maria Lluïsa de Parma
Llegat 56
Carreró de Rouen
  • Figures (Anglada i Camarasa)
  • Interior d'alcova
  • Jardí (Pidelaserra)
  • L'Ermita de Sant Blai
  • Les barques, el carro i la passarel·la
  • Mercat (Sunyer)
  • Montmartre (Ramon Casas)
  • Natura morta de fruites
  • Natura morta d'arengada
  • Paisatge (Joaquim Mir, 1906)
  • París (Marià Pidelaserra)
  • Peixos, rabes i llimones
  • Retrat de dona (Francesc Miralles)
  • Retrat de Victòria González Somón
Museu d'Art Contemporani
  • Carreró de Rouen
  • Figures (Anglada i Camarasa)
  • Interior d'alcova
  • Jardí (Pidelaserra)
  • L'Ermita de Sant Blai
  • Les barques, el carro i la passarel·la
  • Mercat (Sunyer)
  • Montmartre (Ramon Casas)
  • Natura morta de fruites
  • Natura morta d'arengada
  • Paisatge (Joaquim Mir,1906)
  • París (Marià Pidelaserra)
  • Peixos, rabes i llimones
  • Retrat de dona (Francesc Miralles)
  • Retrat de Victòria González Somón
  • Univers concentracionari
  • Verges (Guinovart)
  • Escultures
    Resta de
    col·leccions
    • Mòmia Nesi
    • Morter mossàrab
    • Armadures samurais
    • Déu del vent. Ehécatl-Quetzalcóatl
    • Botons d'ivori.
    • Netsukés
    • Vaixell d'ivori. Houa tch'ouan
    • Ceràmica blava/manises
    • Ídol filipí. Bul-ul
    Arqueologia
    Altres
    Registres d'autoritat
    Bases d'informació