Jaume Mateu (pintor)

Plantilla:Infotaula personaJaume Mateu

Suposat retrat de Jaume I d'Aragó atribuït a Jaume Mateu (en col·laboració amb Gonçal Peris Sarrià) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1382 Modifica el valor a Wikidata
Regne de València (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1452 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Jaume Mateu (Regne de València, 1382 - 1452) va ser un important pintor de la segona generació del gòtic internacional establert des de molt jove a València i actiu entre 1402 i 1452.[1][2] Net i col·laborador de Pere Nicolau, va estar instal·lat a València des de molt petit; la seva estada està documentada des del 1402 cap al 1453.[3]

Es conserven moltes notícies de les seves activitats, però no han arribat pas a l'actualitat la majoria de les seves obres. Alguns que es conserven són l'obra Adoració dels Pastors (1430, taula gòtica que formava part del Retaule de Cortes, avui desaparegut), que es conserva al Museu Parroquial de Cortes d'Arenós; la Nativitat (documentat el 1430); i la participació en la construcció de l'enteixinat de la Sala Daurada (1419 a 1426) de l'antiga Casa de la Ciutat, que avui dia es conserva al saló principal del Consolat de la Llotja.[3] Junt amb Gonçal Peris Sarrià i Joan Moreno, va realitzar els Retrats dels reis d'Aragó (1427), quatre peces procedents de la Casa de la Ciutat de València i que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. Se li atribueixen el Retaule de Sant Valeri de la Vall d'Almonesir i el de Sant Jeroni del Museu Catedralici de Sogorb. També se li atribueix el Retaule de sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, procedent del convent de la Puritat. Consta, documentada el 1445, la contractació del Retaule d'Elx, en el qual va col·laborar Jaume Huguet.[1]

Tot i haver desenvolupat la seva carrera majoritàriament a València, se sap que va pintar encàrrecs per a Terol i, possiblement, va treballar també a Barcelona.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ferre, pàg. 28
  2. ↑ Lacarra, pàg. 223.
  3. ↑ 3,0 3,1 Cerdà, pàg. 26.
  4. ↑ Lacarra, pàg. 272.

Bibliografia

  • Cerdà, Manuel (direcció). GRAN ENCICLOPEDIA de la Comunidad Valenciana (en castellà). València: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-57-1. 
  • Lacarra Ducay, María del Carmen (coordinació). «La pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y en otros territorios peninsulares» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2009].
  • Ferré Puerto, Josep «Presència de Jaume Huguet a València». . Universitat de València [Consulta: 27 juliol 2011].
  • MOCHOLÍ ROSELLÓ, Asunción. Estudi dels documents dels pintors i altres artífexs valencians. Segles XIII, XIV i XV (1238-1450). València, 2010. Universitat Politècnica de València, https://riunet.upv.es/handle/10251/8606
  • MOCHOLÍ ROSELLÓ, Asunción. Pintors i altres artífexs de la València Medieval. València, 2014. Universitat Politècnica de València. https://riunet.upv.es/handle/10251/27327
  • Ruiz Quesada, Francisco; Montolío Torán, David «Una nueva obra del pintor Jaume Mateu. El Santo Entierro de Cortes de Arenoso» (en castellà). Instituto de Cultura del Alto Palancia, 20, 2010, pàg. 155-166.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Mateu
  • garrido, David. «Pintura gótica en Elx». El periódico de la provincia de Alicante. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 13 febrer 2009].
  • «Museos y Colecciones Eclesiásticas». Diócesis de Segorbe-Castellón. [Consulta: 13 febrer 2009].
Registres d'autoritat
Bases d'informació