Jalpaïta
Jalpaïta | |
---|---|
Cristalls de jalpaïta de Jalpa, Zacatecas, Mèxic (mida: 3,6 x 3,5 x 3,2 cm) | |
Fórmula química | Ag₃CuS₂ |
Epònim | Jalpa |
Nom IUPAC | disulfur de triargent i coure |
Localitat tipus | Mina Leonora, Jalpa, Zacatecas, Mèxic |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.25c |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.04 |
Dana | 2.4.4.1 |
Heys | 3.2.12 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Hàbit cristal·lí | masses foliades i irregulars, inclusions en altres minerals |
Estructura cristal·lina | a = 8.67 Å, c = 11.75 Å; Z = 8 |
Grup puntual | tetragonal ditetragonal dipiramidal |
Color | gris o gris fosc |
Exfoliació | prismàtica |
Fractura | subconcoidal |
Tenacitat | sèctil, mal·leable |
Duresa | 2 a 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negra |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6,82 a 6,85 g/cm³ |
Pleocroisme | diferent en oli, de color gris terrós a gris pur |
Impureses comunes | Fe |
S'altera amb | s'entela amb irisacions |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1858 |
Símbol | Jal |
Referències | [1][2] |
La jalpaïta[3] és un mineral de la classe dels sulfurs. El nom prové de la localitat mexicana de Jalpa, Zacatecas. Fou descrita el 1858 pel mineralogista alemany August Breithaupt.
Característiques
La jalpaïta és un mineral d'argent, coure i sofre, un sulfur de fórmula química Ag₃CuS₂. És molt freqüent que a més d'aquests dos metalls de la seva fórmula també porti impureses de ferro. És de color gris fosc i de ratlla negra. La seva duresa és de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 6,8 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal en masses gruixudes, irregulars i laminars de fins a 5 cm.[4] Acostuma a formar masses foliades i irregulars, tot i que també s'hi pot trobar com a inclusions en altres minerals.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jalpaïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació
Es forma a baixes temperatures, per sota de 117 °C, en condicions de circulació hidrotermal, com a mineral secundari. Sol trobar-se associada en aquest ambient de formació a altres minerals com ara: acantita, mckinstryita, galena, esfalerita, pirita, calcopirita, stromeyerita, polibasita, pearceïta, tetraedrita, tennantita o plata nativa.
Referències
- ↑ «Jalpaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Jalpaite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ «Jalpaïta» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 octubre 2016].