Ilse Aichinger
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r novembre 1921 Viena (Àustria) |
Mort | 11 novembre 2016 (95 anys) Viena (Àustria) |
Formació | Gymnasium Sacre Coeur Wien (en) Ursulinenkloster Wien (en) Universitat de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, prosa, poesia i radioteatre |
Lloc de treball | Viena Breitbrunn am Chiemsee Lenggries Geisenhausen Ulm Großgmain Frankfurt del Main |
Ocupació | escriptora, poetessa, autor de radioteatre, novel·lista |
Activitat | 1945 - |
Ocupador | S. Fischer Verlag (1949–1950) |
Membre de | Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia (1977–) Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Grup 47 Acadèmia de les Arts de Berlín Centre PEN Alemany |
Influències | Franz Kafka |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Günter Eich |
Fills | Clemens Eich, Mirjam Eich |
Pares | Ludwig Aichinger i Berta Aichinger |
Germans | Helga Michie |
Premis
| |
Signatura | |
Ilse Aichinger (Viena, 1 de novembre de 1921 - Viena, 11 de novembre de 2016) va ser una escriptora austríaca coneguda pels seus relats sobre la persecució que va patir per part dels nazis a causa de la seva ascendència jueva.[1]
La seva obra presenta, sovint amb aparença onírica, surrealista o en forma de paràboles, la seva preocupació per la persecució que reberen els jueus i una denúncia de l'Holocaust.[2]
Va escriure poemes, relats curts i narracions radiofòniques, i va guanyar diversos premis literaris europeus: Grup 47 (1952), Georg Trakl (1979), Franz Kafka (1983), Europa de Literatura (1987), Nacional d'Àustria (1995) i Joseph Breitbach (2000), compartit amb M. Werner i W. G. Sebald.[1]
Amb The Fourth Gate (1945), Ilse Aichinger va ser la primera escriptora austríaca a abordar la qüestió dels camps de concentració. I encara amb el seu manifest polític An Appeal to Doubt (1946), interpel·lava els seus contemporanis sobre els noves certeses de la postguerra.[3]
La seva novel·la més destacada és Die grössere Hoffnung (‘La més gran esperança’, 1948) i també els reculls de contes Rede unter dem Galgen (‘Discurs sota la forca’, 1952), Eliza, Eliza (1965) i Nachricht vom Tag (‘Notícia del dia’, 1970).[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Ilse Aichinger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ilse Aichinger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Adler, Jeremy. «Ilse Aichinger obituary» (en anglès), 21-12-2016. [Consulta: 20 abril 2020].