L'ISO/CEI 646 (ICS n°35.040) és una norma ISO qui des del 1972 va especificar els codis de caràcters gràfics codificades sobre 7 bits a partir dels quals diverses normes nacionals han derivat.[1] La més coneguda d'entre elles és la variant estatunidenca, comunament (però impròpiament) designada «ASCII». L'ISO 646 és igualment anomenat com l'«Alfabet internacional de referència n°5» (AIR5), «Alfabet internacional n°5» (AI5) o encara (en anglès) «International Alphabet No. 5» (IA5).
Diagrama de la pàgina de codi
La taula següent mostra el conjunt de caràcters ISO/IEC 646. Les cèl·lules ombrejades en gris indiquen punts de codi amb glifs de caràcter que varien d'una regió a l'altra. Les entrades amb un fons blau són de caràcters de control.
| x0 | x1 | x2 | x3 | x4 | x5 | x6 | x7 | x8 | x9 | xA | xB | xC | xD | xE | xF |
0x | Caràcters de control |
1x |
2x | Espai | ! | " | 0x23 | 0x24 | % | & | ' | ( | ) | * | + | , | - | . | / |
3x | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | : | ; | < | = | > | ? |
4x | 0x40 | A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O |
5x | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | 0x5B | 0x5C | 0x5D | 0x5E | _ |
6x | 0x60 | a | b | c | d | e | f | g | h | i | j | k | l | m | n | o |
7x | p | q | r | s | t | u | v | w | x | y | z | 0x7B | 0x7C | 0x7D | 0x7E | |
Variants estatals
Algunes variants estatals de l'ISO 646 són:
Codi | ISO- IR | Estàndard | Usat a | CA-1 | 121 | CSA Z243.4-1985 | Canadà (alternativa nr. 1, amb «î») (francès, clàssic) | CA-2 | 122 | CSA Z243.4-1985 | Canadà (alternativa nr. 2, amb «É») (francès, ortografia reformada) | CN | 057 | GB/T 1988-80 | Xina (llatí bàsic) | CU | 151 | NC 99-10:81 | Cuba (espanyol) | DE | 021 | DIN 66003 | Alemanya (alemany) | DK | — | DS 2089 | Dinamarca (danès) | FI | 010 | SFS 4017 | Finlàndia (versió bàsica) | FR | 069 | AFNOR NF Z 62010-1982 | França (francès) | FR-0 | 025 | AFNOR NF Z 62010-1973 | França (obosolet des d'abril de 1985) | GB | 004 | BS 4730 | Regne Unit (anglès) | GR | 088 | HOS ELOT | Grècia (obsolet) | HU | 086 | MSZ 7795/3 | Hongria (hongarès) | IE | 207 | NSAI 433:1996 | Irlanda (irlandès) | | | |
Altres estàndards propietaris, no vinculats a cap estàndard estatal, i aprovats per a ús internacionals per algun comitè d'estandardització són:
Variants del joc de caràcters ASCII que no són ISO 646
Hi ha alguns jocs de caràcters de 7 bits que, oficialment, no són part de l'estàndard ISO 646. Alguns exemples són:
- ELOT 927, grec 7 bits,. L'alfabet grec es troba a les posicions 0x61–0x71 i 0x73–0x79, sobre les lletres llatines minúscules.
- KOI-7 o Short KOI, ciríl·lic 7 bits,. Els caràcters cirĺl·lics es troben a les posicions 0x60–0x7E, sobre els lletres llatines minúscules. Foren substituïts per variants del KOI-8.
- SI 960, hebreu 7 bits. L'alfabet hebreu es troba a les posicions 0x60–0x7A, sobre les lletres llatines minúscules (i l'accent greu per a l'àlef). L'hebreu codificat en 7 bits s'emmagatzemà sempre en l'ordre visual. Aquesta assignació, amb el bit més alt marcat, és a dir amb les lletres hebrees a 0xE0–0xFA, és el joc ISO 8859-8.
- ASMO 449, àrab 7 bits. L'alfabet àrab es troba a les posicions 0x41–0x5A i 0x60–0x6A, sobre les lletres majúscules i minúscules. Aquesta assignació, amb el bit més alt marcat, és el joc ISO 8859-6.
Referències
- ↑ Roman Czyborra. «ISO-646» (en anglès), 1998. [Consulta: 12 febrer 2009].
Vegeu també
Enllaços externs
- A tutorial on character code issues Arxivat 2017-09-17 a Wayback Machine. (anglès)