Giulio della Rovere
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 abril 1533 Urbino (Itàlia) |
Mort | 3 setembre 1578 (45 anys) Fossombrone (Itàlia) |
Cardenal bisbe de Palestrina bisbat suburbicari de Palestrina | |
1573 (Gregorià) – 1578 (Gregorià) ← Otto Truchsess von Waldburg – Giovanni Antonio Serbelloni → | |
Cardenal bisbe d'Albano bisbat suburbicari d'Albano | |
12 abril 1570 – 3 juliol 1570 ← Otto Truchsess von Waldburg – Giovanni Ricci → | |
Arquebisbe de Ravenna | |
15 abril 1566 (Gregorià) – ← Ranuccio Farnese – Cristoforo Boncompagni (en) → Diòcesi: arquebisbat de Ravenna | |
Bisbe de Vicenza | |
13 setembre 1560 – 13 abril 1565 ← Angelo Bragadino – Matteo Priuli → Diòcesi: bisbat de Vicenza | |
Bisbe d'Urbino | |
24 setembre 1548 – ← Gregorio Cortese – Felice Tiranni → Diòcesi: bisbat d'Urbino | |
Cardenal | |
27 juliol 1547 (Gregorià) – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1566–), sacerdot catòlic |
Consagració | Alexandre Farnese |
Participà en | |
12 maig 1572 | conclave de 1572 |
20 desembre 1565 | Conclave de 1565–66 |
5 setembre 1559 | conclave de 1559 |
15 maig 1555 | conclave de maig de 1555 |
5 abril 1555 | Conclave d'abril de 1555 |
29 novembre 1549 | Conclave de 1549-50 |
Família | |
Fills | Ippolito della Rovere, Giuliano della Rovere |
Pares | Francesco Maria I della Rovere i Eleonora Gonzaga |
Germans | Guidobaldo II della Rovere Giulia della Rovere |
Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.
Giulio era el segon fill de Francesco Maria I della Rovere i Leonor Gonzaga i el germà més petit de Guidobaldo II Della Rovere, Duc d'Urbino.[1]
El 1538, quan el seu pare va morir, Giulio va heretar el Ducat de Sora, del qual va ser sobirà fins a 1578, any en què va ser nomenat arquebisbe de Ravenna i d'Urbino. En el tron ducal, el va succeir el seu nebot Francesco Maria II Della Rovere que ja era Duc d'Urbino.
Encara jove, Della Rovere va ser nomenat per al càrrec de cardenal i va ser oficialment entronitzat el 1548 amb només tretze anys.[2] No obstant això, més tard va tenir tre fills il·legítims:[3] Maria, Hipòlit (Ippolito), militar i Julià (Giuliano), eclesiàstic.[4] Tots van ser posteriorment legitimats, així com els seus fills, pel papa Pius V el 1572 i Hipòlit va ser fet marqués de San Lorenzo in Campo.
Referències
- ↑ Verstegen, Ian. Patronage and dynasty: the rise of the della Rovere in Renaissance Italy (en anglès). Truman State University Press, 2007.
- ↑ Williams, George L. Papal Genealogy: The Families And Descendants Of The Popes' (en anglès). McFarland, 2004.
- ↑ Litta, Pompeo. Famiglie celebri d'Italia. Della Rovere di Savona (en italià), 1834.
- ↑ La filla més jove d'Hipòlit, Lucrécia Della Rovere es va casar amb Marcantonio Lante (1566 - 1643) entre els seus successors trobem Hipólito Lante Montefeltro Della Rovere