Giovanni Battista Benedetti

Giovanni Battista Benedetti

Biografia
Naixement	(it) Giambattista Benedetti 14 agost 1530 Venècia (República de Venècia)
Mort	20 gener 1590 (59 anys) Torí (Ducat de Savoia)
Activitat
Camp de treball	Mecànica
Ocupació	matemàtic, musicòleg, astrònom, arquitecte, físic, teòric musical
Professors	Niccolo Fontana Tartaglia

Giovanni Battista Benedetti (italià: Giambattista Benedetti) (Venècia, 14 d'agost de 1530 - Torí, 20 de gener de 1590) va ser un matemàtic i físic italià.^[1]

Benedetti ve d'una família rica de Venècia. És el seu pare qui li ensenyà filosofia, les matemàtiques i les ciències. Aquesta educació a casa no li permet tenir els diplomes oficials que li donen accés a llocs de professor.

En els anys 1546 - 1548, Benedetti estudià els Elements d'Euclides sota la direcció de Niccolo Fontana Tartaglia.

El 1558, Benedetti es fa matemàtic amb el duc Ottavio Farnese a Parma. Hi manté el paper de professor, d'astrologia i d'arquitectura. Efectua observacions astronòmiques i construeix mapes solars.

El 1567, és convidat pel duc de Savoie, Manuel Filibert de Savoia, al tribunal de Torí. S'hi quedarà fins a la seva mort, en tant que conseller del duc sobre tots els assumptes científics.

Benedetti va ser un dels més importants científics del segle XVI que es va interessar per una ampla gama de temes: geometria, mecànica, física, meteorologia, música, acústica, òptica, astronomia, astrologia, ...^[2]

El 1553, publicà Resolution omnium Euclidis problematum, en el qual resol amb elegància els problemes de construcció amb regle i compàs presentats per Euclides. Les seves reflexions sobre la perspectiva^[3] en l'article De rationibus operationum perspectivae, publicat en el Diversarum speculationum mathematicarum et physicarum liber, és la primera referència al mètode d'Alberti i a l'ús d'una finestra per a visualitzar la perspectiva. En aquest mateix llibre, publicat el 1585, es troba també una reflexió sobre les còniques (hi enuncia per exemple que la secció del con per dos plans paral·lels produeix dos seccions còniques semblants) i una anàlisi del llibre V dels Elements d'Euclides.

Benedetti és sovint considerat com el precursor de Galileo Galilei.^[4] Formulà una llei sobre la caiguda de cossos i publicà el 1554 el tractat Demonstratio proportionum motuum localium, en el qual critica tota la física aristotèlica.^[5] Demostrà que la resistència que experimenta un cos està vinculada a la seva superfície i no al seu volum. Per tant, és només en el buit on tots els cossos poden caure a la mateixa velocitat. Benedetti desenvolupà més àmpliament les seves idees sobre la caiguda dels cossos en el seu Diversarum speculationum mathematicarum et physicarum liber.

Aquesta obra publicada el 1585 continua sent probablement la major contribució italiana a la física després de la de Galilei. La part física del llibre és una anàlisi crítica de la física aristotèlica, una reflexió sobre la caiguda dels cossos^[6] i dels enunciats sobre principis hidràulics. Per a Benedetti, l'error més important d'Aristòtil és la negació del buit i del moviment en el seu interior.^[7]

En música, atribueix la consonància o la dissonància de dos sons a la relació de les dues freqüències de les oscil·lacions de les masses d'aire generades pels instruments. Associant aquesta freqüència al contrari de la longitud de la corda que produeix el so, determina matemàticament el grau de consonància o de dissonància de dos sons (cartes a Capiano da Rore (1563)) publicades el 1585.^[8]

El 1573, publica el seu llibre De gnomonum umbrarumque solarium usu liber en el qual descriu mètodes de construcció de mapes solars d'inclinació variable. El 1578, en el seu informe De temporum emendatione opinion, proposa una correcció i una reforma del calendari. El 1578, en el curs d'un debat públic organitzat pel duc de Savoie amb Antonio Berga, discuteix sobre la proporció terra-mar a la superfície de la Terra.

També va intentar obtenir una explicació geomètrica de la nova estrella que va aparèixer a la constel·lació de Cassiopea el 1572-1573.^[9]

A Torí, en tant que arquitecte i físic, ara el responsable de supervisar els projectes de construcció i d'enginyeria, com fortificacions o creació d'instruments pràctics per la guerra o l'esbarjo.^[10] Sembla que una de les seves obres va ser una font construïda en el parc de Viboccone dissenyat per Andrea Palladio a Torí.^[11] El segon llibre del seu Diversarum speculationum mathematicarum et physicarum liber (1585) està dedicat a problemes de perspectiva que son rellevants per a l'arquitectura.^[12]

Benedetti creia en la influència dels cossos celestes i ho recolzava amb la seva cosmologia.^[13] Havia calculat la data de la seva mort i la va fixar l'any 1592, però en el seu llit de mort, el 1590, la va recalcular i va concloure que hi havia un error de quatre minuts ne la seva nativitat.^[14]

• Christie, James E. «Pluralism and Italian Anti-Aristotelianism: Giambattista Benedetti and Francesco Patrizi». A: From Influence to Inhabitation (en anglès). Springer, 2019, p. 36-47. ISBN 978-3-030-22168-3. 
• Cohen, H.F.. «Giovanni Battista Benedetti». A: Quantifying Music (en anglès). Springer, 1984, p. 75-78. ISBN 978-90-481-8388-3. 
• Field, J.V. «Giovanni Battista Benedetti on the Mathematics of Linear Perspective» (en anglès). Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 48, Num. 1, 1985, pàg. 71-99. DOI: 10.2307/751212. ISSN: 0075-4390.
• Omodeo, Pietro Daniel «La cosmologia infinitistica di Giovanni Battista Benedetti» (en italià). Bruniana e campanelliana, Vol. 15, Num. 1, 2009, pàg. 1-10. DOI: 10.1400/114728. ISSN: 1125-3819.
• Omodeo, Pietro D. «The Social Position and Intellectual Identity of the Renaissance Mathematician-Physicist Giovanni Battista Benedetti: A Case Study in the Socio-Political History of Mechanics». A: Rivka Feldhay, Jürgen Renn, Matthias Schemmel, Matteo Valleriani (eds.). Emergence and Expansion of Preclassical Mechanics (en anglès). Springer, 2018, p. 181-213. ISBN 978-3-319-90345-3. 
• Pérez de Laborda, Alfonso. «La ciencia en el Renacimiento». A: Estudios filosóficos de historia de la ciencia (en castellà). Ediciones Encuentro, 2005, p. 249-277. ISBN 978-84-749-0769-8. 
• Roero, Clara Silvia «Giovanni Battista Benedetti and the Scientific Environment of Turin in the 16th Century» (en anglès). Centaurus, Vol. 39, Num. 1, 1977, pàg. 37-66. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1997.tb00024.x. ISSN: 1600-0498.
• Solaz Portolés, Joan Josep; Moreno Cabo, Magdalena «El espacio vacío y sus implicaciones en la historia de la ciencia» (en castellà). Caderno Brasileiro de Ensino de Física, Vol. 14, Num. 2, 1997, pàg. 194-208. ISSN: 2175-7941.
• Tessicini, D. «Il dibattito italiano sulla nova stella del 1572». A: Miguel Ábgel Granada (ed.). Novas y cometas entre 1572 y 1618 (en italià). Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2012, p. 43-94. ISBN 978-84-475-3588-0. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Benedetti

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Battista Benedetti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Drake, Stillman. «Benedetti, Giovanni Battista» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 juliol 2024].
• Westfall, Richard S. «Benedetti, Giovanni Battista» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 10 juliol 2024].
• Capelletti, Vincenzo. «BENEDETTI, Giovanni Battista» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1966. [Consulta: 10 juliol 2024].