Gesats
Tipus | tribu |
---|---|
Part de | celtes |
Els gesats (llatí: Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina. El seu nom derivava d'una llança o javelina anomenada en llatí gaesum i era un nom de guerra com els francs («els valents») o els alamans («tots homes»). Servien en general com a mercenaris i van destacar al servei dels cartaginesos contra els romans.[1] Plutarc diu que en general eren cavallers més que infants.[2]
A Itàlia apareixen periòdicament lluitant contra els romans. La seva primera menció és de l'any 388 aC quan actuaven com aliats dels sènons i altres gals que van conquerir Roma i hi van restar acampats set mesos.[1] La darrera vegada que apareixen va ser el 222 aC quan bandes de mercenaris reclutades a la conca del Roine, van creuar els Alps en ajut dels ínsubres en la guerra contra els romans. Un dels caps dels gesats, Viridòmar, va morir a la batalla de Clastídium (Casteggio) a mans del cònsol Marc Claudi Marcel; anava a cavall i vestit amb armadura d'una sola peça fabricada d'or i plata.[2]
Estrabó encara parla després del gesats establerts a la Cispadana entre els Apenins i els Alps, al costat dels bois, sènons i ligis, però posteriorment van desaparèixer com a poble.[1]
Referències