Frederick Jackson Turner

Plantilla:Infotaula personaFrederick Jackson Turner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Portage (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1932 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
San Marino (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Forest Hill Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Wisconsin-Madison
Universitat Johns Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHerbert Baxter Adams Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistoriador Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
American Antiquarian Society
Societat Americana d'Història (president) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesArnold Lucius Gesell Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralCharles Jesse Bullock (en) Tradueix, Paul Samuel Reinsch, Fatemeh Keshavarz, Edward Everett Dale, Benjamin H. Hibbard (en) Tradueix, Merle Curti, Balthasar H. Meyer, George Henry Alden (en) Tradueix, Samuel Edwin Sparling (en) Tradueix, John Bell Sanborn (en) Tradueix i John Giffin Thompson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAndrew Jackson Turner Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1933)  Premi Pulitzer d'Història
  •  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 85975091 Modifica els identificadors a Wikidata

Frederick Jackson Turner (Portage, Wisconsin, 14 de novembre de 1861 - San Marino, Califòrnia, 14 de març de 1932) va ser un historiador estatunidenc conegut principalment per la tesi de la frontera.[1][2] La seva influent interpretació del passat nord-americà proposa que el caràcter distintiu dels Estats Units és atribuïble a la seva llarga història d'anar cap a l'oest.[3][4][5]

La seva publicació més coneguda és el seu assaig The Significance of the Frontier in American History, les idees del qual van formar la tesi de la frontera. Va argumentar que la frontera occidental en moviment va exercir una forta influència sobre la democràcia estatunidenca i el caràcter estatunidenc des de l'època colonial fins al 1890. També és conegut per les seves teories sobre el seccionisme geogràfic. Durant els darrers anys, historiadors i acadèmics han discutit amb freqüència sobre el treball de Turner; tanmateix, tots coincideixen que la tesi de la frontera ha tingut un efecte enorme en l'estudi històric.

Primers anys i educació

Nascut a Portage, Wisconsin, fill d’Andrew Jackson Turner i Mary Olivia Hanford Turner, Turner va créixer en una família de classe mitjana. El seu pare era actiu en la política republicana, era inversor en un ferrocarril i era editor i editor de diaris.[6] La seva mare feia classes a l'escola.[7] Turner va estar molt influenciat per l'escriptura de Ralph Waldo Emerson, un poeta conegut pel seu èmfasi en la natura; També Turner va ser influenciat per científics com Charles Darwin, Herbert Spencer i Julian Huxley, i el desenvolupament de la cartografia.[8] El 1884 es va graduar a la Universitat de Wisconsin, que més tard va ser rebatejada com a Universitat de Wisconsin-Madison.[6] Mentre allà, Turner va ser membre de la Fraternitat Phi Kappa Psi.

Va obtenir el seu doctorat en història a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore el 1890 amb una tesi sobre el comerç de pells a Wisconsin, titulada The Character and Influence of the Indian Trade in Wisconsin,[9] sota la supervisió acadèmica d’Herbert Baxter Adams.

Carrera

Turner no va publicar molt; la seva influència prové de les teories interpretatives expressades en els seus articles, que van influir en els seus centenars de deixebles. Dues teories, en particular, van ser influents, la Tesi de la frontera i la Hipòtesi de la secció.

Encara que va publicar poc, tenia un coneixement enciclopèdic de la història estatunidenca, i el 1910 es va guanyar una reputació com un dels dos o tres historiadors més influents del país. Va demostrar ser capaç de promoure les seves idees i els seus estudiants, per als quals va obtenir llocs de treball a les principals universitats, com Merle Curti i Marcus Lee Hansen. Va fer circular còpies dels seus assajos i conferències a erudits i literàries importants, va publicar àmpliament en revistes, va reciclar el material preferit, va aconseguir la major audiència possible per als conceptes principals, i va exercir una influència considerable dins de l’Associació Històrica Americana com a oficial i assessor per a The American Historical Review. El seu èmfasi en la importància de la frontera en la configuració del caràcter estatunidenc va influir en la interpretació que es troba en milers d'històries erudites. Quan Turner va morir el 1932, el 60% dels principals departaments d'història dels EUA impartien cursos d'història fronterera compatibles amb les teories de Turner.[10]

Enfadat pels regents universitaris que demanaven menys recerca i més ensenyament i servei estatal, Turner va buscar un entorn que li permetés fer més recerca.[11] Declinant les ofertes de la Universitat de Califòrnia, va acceptar una oferta de la Universitat de Harvard el 1910 i hi va romandre professor fins a 1922,[6] sent succeït el 1924 per Arthur M. Schlesinger, Sr. El 1907 Turner va ser elegit membre de l’Americà. Antiquarian Society,[12] i el 1911 va ser elegit membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.[13] Turner mai es va sentir còmode a Harvard; quan es va jubilar el 1922 es va convertir en un investigador visitant a la Biblioteca Huntington de Los Angeles, on es van continuar acumulant les seves fitxes i fitxers, tot i que es van publicar poques monografies. El seu The Frontier in American History (1920) va ser una col·lecció d'assajos més antics.

Com a professor d'història a la Universitat de Wisconsin de 1890 a 1910 i a Harvard de 1910 a 1922, Turner va formar nombrosos deixebles que, al seu torn, van dominar els programes d'història estatunidenca a tot el país. El seu model de seccionalisme com a compost de forces socials, com ara l'ètnia i la propietat de la terra, va animar els historiadors a utilitzar la història social per analitzar els desenvolupaments socials, econòmics i polítics de la història estatunidenca. A l’American Historical Association, va col·laborar amb J. Franklin Jameson en nombrosos projectes importants.[14]

Les teories de Turner es van passar de moda durant la dècada del 1960, ja que els crítics es van queixar que descuidava el regionalisme. Es queixaven que reclamava massa igualitarisme i democràcia per a una frontera que era restrictiva per a les dones i les minories. Després de la mort de Turner, el seu antic col·lega Isaiah Bowman va dir això del seu treball: «Les idees de Turner mancaven curiosament d'evidència dels estudis de camp... Representa un tipus d'historiador que basa el seu cas en documents i impressió general en lloc d'un científic que surt a veure».[15] Les seves idees no es van oblidar mai; de fet, van influir en el nou camp de la història ambiental.[16] Turner va donar un fort impuls als mètodes quantitatius, i els estudiosos que utilitzen noves tècniques estadístiques i conjunts de dades han confirmat, per exemple, molts dels suggeriments de Turner sobre els moviments de població.[17] Turner creia que a causa dels seus propis biaixos i de la quantitat d'evidències històriques contradictòries que qualsevol mètode d'interpretació històrica seria insuficient, un mètode interdisciplinari era la manera més precisa d'analitzar la història.[18]

Obres

  • Turner, Frederick Jackson. Edwards, Everett E. (comp.) The early writings of Frederick Jackson Turner, with a list of all his works. Compiled by Everett E. Edwards. Madison: University of Wisconsin Press, 1938.
  • Turner, Frederick Jackson. Rise of the New West, 1819–1829
  • Turner, Frederick Jackson. ed. Correspondence of the French ministers to the United States, 1791–1797 in American Historical Association. Annual report ... for the year 1903. Washington, 1904.
  • Turner, Frederick Jackson. Is Sectionalism in America Dying Away? (1908). American Journal of Sociology, 13: 661–675.
  • Turner, Frederick Jackson. Social Forces in American History Arxivat 2013-08-18 a Wayback Machine., presidential address before the American Historical Association American Historical Review, 16: 217–233.
  • Turner, Frederick Jackson. The Frontier in American History. New York: Holt, 1920.
  • Turner, Frederick Jackson. The significance of the section in American history. Wisconsin Magazine of History, vol. 8, no. 3 (Mar 1925) pàgines 255–280.
  • Turner, Frederick Jackson. The Significance of Sections in American History. New York: Holt, 1932.
  • Turner, Frederick Jackson. Dear Lady: the letters of Frederick Jackson Turner and Alice Forbes Perkins Hooper, 1910–1932. Edited by Ray Allen Billington. Huntington Library, 1970.
  • Turner, Frederick Jackson. Turner's Autobiographic Letter. Wisconsin Magazine of History, vol. 19, no. 1 (Sep 1935) pàgines 91–102.
  • Turner, Frederick Jackson. America's Great Frontiers and Sections: Frederick Jackson Turner's Unpublished Essays edited by Wilbur R. Jacobs. University of Nebraska Press, 1965.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederick Jackson Turner
  1. ↑ «Frederick Jackson Turner» (en anglès). Encyclopedia.com. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 23 abril 2021].
  2. ↑ CLEE25. «Frederick Jackson Turner And The History Of The American West» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2024-09-12. [Consulta: 23 abril 2021].
  3. ↑ «Frederick Jackson Turner | Biography, Works, & Influence» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 23 abril 2021].
  4. ↑ «Frederick Jackson Turner Biography» (en anglès). AHA. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 23 abril 2021].
  5. ↑ «Frederick Jackson Turner». Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 23 abril 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Còpia arxivada». Portage Daily Register, 16-03-1932. Arxivat de l'original el 2022-05-26 [Consulta: 9 setembre 2024]. publicació d'accés obert
  7. ↑ Martin Ridge. The Life of an Idea:The Significance of Frederick Jackson Turner's Frontier Thesis. Montana: The Magazine of Western History, Vol. 41, No. 1 (Winter, 1991), p. 4. Published by: Montana Historical Society. Article Stable URL: https://www.jstor.org/stable/4519357 Arxivat 2024-03-28 a Wayback Machine..
  8. ↑ Robert H. Block Annals of the Association of American Geographers, 70, 1, 1980, pàg. 31–42. DOI: 10.1111/j.1467-8306.1980.tb01295.x. JSTOR: 2562823.
  9. ↑ «The character and influence of the Indian trade in Wisconsin: a study of the trading post as an institution». Library of Congress, Washington, D.C. 20540 USA. Arxivat de l'original el 2023-10-29. [Consulta: 29 octubre 2023].
  10. ↑ Allan G. Bogue, "Frederick Jackson Turner Reconsidered,The History Teacher, (1994), p. 195. in JSTOR.
  11. ↑ Allan G. Bogue, "'Not by Bread Alone': The Emergence of the Wisconsin Idea and the Departure of Frederick Jackson Turner." Arxivat 2017-08-16 a Wayback Machine. Wisconsin Magazine of History 2002 86(1): 10–23.
  12. ↑ American Antiquarian Society Members Directory Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter T». American Academy of Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 18 de juny 2006. [Consulta: 13 abril 2011].
  14. ↑ Alfred F. Young and Gregory H. Nobles. Whose American Revolution Was It?: Historians Interpret the Founding. NYU Press, 2011, p. 25. ISBN 978-0-8147-9710-5. 
  15. ↑ Robert H. Block. "Frederick Jackson Turner And American Geography." Annals of the Association of American Geographers. Published by: Taylor & Francis, Ltd. on behalf of the Association of American Geographers. Vol. 70, No.1 (Mar., 1980), p. 40. Article Stable URL: https://www.jstor.org/stable/2562823 Arxivat 2024-08-31 a Wayback Machine..
  16. ↑ Hutton (2002).
  17. ↑ Hall and Ruggles, 2004.
  18. ↑ Wilbur R. Jacobs. "Wider Frontiers: Questions of War and Conflict in American History: The Strange Solution by Frederick Jackson Turner". California Historical Society Quarterly, vol. 47, no. 3 (Sep. 1968), p. 230. Article Stable URL: https://www.jstor.org/stable/25154299.

Bibliografia

  • Hall, Patricia Kelly, and Steven Ruggles. 'Restless in the midst of Their Prosperity': New Evidence on the Internal Migration of Americans, 1850–2000. Journal of American History 2004 91(3): 829–846.
  • Hutton, T. R. C. Beating a Dead Horse: the Continuing Presence of Frederick Jackson Turner in Environmental and Western History. International Social Science Review 2002 77(1–2): 47–57. online
  • Scharff, Virginia, et al. Claims and Prospects of Western History: a Roundtable. Western Historical Quarterly 2000 31(1): 25–46. ISSN 0043-3810 in Jstor.
  • Billington, Ray Allen. Why Some Historians Rarely Write History: A Case Study of Frederick Jackson Turner. The Mississippi Valley Historical Review, Vol. 50, No. 1. (June, 1963), pp. 3–27. in JSTOR.
  • Billington, Ray Allen. America's Frontier Heritage (1984). detailed analysis of Turner's theories from social science perspective.
  • Billington, Ray Allen. ed,. The Frontier Thesis: Valid Interpretation of American History? (1966). The major attacks and defenses of Turner.
  • Billington, Ray Allen. Frederick Jackson Turner: Historian, Scholar, Teacher. (1973). full-scale biography.
  • Bogue, Allan G. Frederick Jackson Turner: Strange Roads Going Down. (1988) along with Billington (1973), the leading full-scale biography.
  • Burkhart, J. A. The Turner Thesis: A Historian's Controversy. Wisconsin Magazine of History, vol. 31, no. 1 (Sep 1947), pàgines 70–83.
  • Cronon, E. David. An Uncommon Professor: Frederick Jackson Turner at Wisconsin. Wisconsin Magazine of History, vol. 78, no. 4 (Summer 1995), pàgines 276–293.
  • Cronon, William. Revisiting the Vanishing Frontier: The Legacy of Frederick Jackson Turner. The Western Historical Quarterly, Vol. 18, No. 2 (Apr., 1987), pàgines 157–176 online at JSTOR.
  • Curti, Merle E. Frontier in American History: The Methodological Concepts of Frederick Jackson Turner in Stuart Rice, ed. Methods in Social Science: A Case Book (1931) pàgines 353–367. online edition Arxivat 2010-05-11 a Wayback Machine..
  • Faragher, John Mack (ed.) Rereading Frederick Jackson Turner: The Significance of the Frontier in American History and Other Essays. New York: Holt, 1994. ISBN 978-0-8050-3298-7
  • Fernlund, Kevin Jon. American Exceptionalism or Atlantic Unity? Frederick Jackson Turner and the Enduring Problem of American Historiography, New Mexico Historical Review, 89 (Summer 2014): 359–399.
  • Hofstadter, Richard. Turner and the Frontier Myth, American Scholar (1949) 18#4 pàgines 433–443 in JSTOR.
  • Hofstadter, Richard. The Progressive Historians: Turner, Beard, Parrington (1968); detailed critique of Turner.
  • Jacobs, Wilbur R. On Turner's Trail: 100 Years of Writing Western History (1994).
  • Jensen, Richard. On Modernizing Frederick Jackson Turner: The Historiography of Regionalism. The Western Historical Quarterly, vol. 11, no. 3 (July 1980), 307–322. in JSTOR.
  • Limerick, Patricia N. Turnerians All: The Dream of a Helpful History in an Intelligible World, American Historical Review, 100 (Juny 1995):697–716. in JSTOR.
  • Nichols, Roger L. American Frontier and Western Issues: A Historiographical Review (1986) online edition.
  • Steiner, Michael C. From Frontier to Region: Frederick Jackson Turner and the New Western History. Pacific Historical Review, 64 (November 1995): 479–501. in JSTOR.
Registres d'autoritat
Bases d'informació