Frans van Schooten

Plantilla:Infotaula personaFrans van Schooten

Retrat per Rembrandt (entre 1656 i 1658) conservat a la National Gallery of Art (Washington DC). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1615 Modifica el valor a Wikidata
Leiden (Províncies Unides) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1660 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Leiden (Províncies Unides) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leiden (1631–1635) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJacobus Golius i Marin Mersenne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, geometria i geometria analítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leiden Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1646–1660) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPieter van Schooten Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralChristiaan Huygens, Johan de Witt, Johannes Hudde i Hendrik van Heuraet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMargrieta Wijnants Modifica el valor a Wikidata
PareFrans van Schooten Sr. Modifica el valor a Wikidata
GermansPieter van Schooten Modifica el valor a Wikidata

Frans van Schooten (Leiden, 15 de maig de 1615 - Leiden, 29 de maig de 1660) (o van Schoten, Verschooten o, llatinitzat Scotenus)[1] va ser un matemàtic holandès del segle xvii. Se'l coneix normalment com el Jove o Jr, per diferenciar-lo del seu pare, també matemàtic.

Vida

El seu pare, del mateix nom, era professor de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat de Leiden, on ell mateix havia estudiat sota Ludolph van Ceulen. Aquesta escola havia estat fundada pel brugenc Simon Stevin el 1600 i gaudia de gran prestigi. Entre els seus professors es comptaven Rudolph Snel, Ludolph van Ceulen, Willebrord Snell i Jacob Gool (Jacobus Golius).

És normal, doncs, que Schooten Jr. ingressés en aquesta universitat l'any 1631. Ja l'any 1632, va ser presentat a Descartes pel seu professor Jacob Gool. Aquesta influència serà perdurable en la vida de van Schooten. Com que tenia cert talent artístic (el seu oncle Joris va ser un reconegut pintor) va dibuixar les imatges per als annexos, Météores i Dioptrique, del Discurs del mètode de Descartes.[2]

Entre 1641 i 1643 va viatjar per França, Anglaterra i Irlanda, coneixent Marin Mersenne a París i estudiant les obres de Viète i Fermat. El 1645 va substituir el seu pare en el càrrec de professor de matemàtiques de l'escola d'enginyeria de la universitat.[3]

Exercitationum mathematicarum libri, 1656-1657

Obra

Van Schooten és conegut sobretot com a difusor de l'obra de Descartes.[4] En traduir La Geomètrie al llatí el 1649, amb una introducció de Florimond de Beaune, en va facilitar la difusió per tot Europa. Va ampliar l'edició que amb comentaris propis i dels seus deixebles el 1659-1661.[5]

El 1656-1657 publica el seu llibre més important: Exercitationum Mathematicarum libri quinque,[6] que és una ampla col·lecció de problemes. Com apèndix d'aquest llibre, van Schooten va incloure un treball de Huygens: De ratiociniis in aleae ludo que és un pas important en el desenvolupament de la teoria de la probabilitat.[7] També va ser l'editor de les obres escollides de François Viète, Opera Mathematica (1646).

Referències

  1. ↑ de Waard, 1974, p. 1110.
  2. ↑ Dijksterhuis, 2011, p. 90.
  3. ↑ Struik, 1981, p. 89.
  4. ↑ Randenborgh, 2012, p. 223 i ss.
  5. ↑ Dijksterhuis, 2008, p. 103.
  6. ↑ Dijksterhuis, 2011, p. 112.
  7. ↑ Andersen, 2007, p. 319.

Bibliografia

  • Andersen, Kirsti. The Geometry of an Art (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-0-387-25961-1. 
  • Dijksterhuis, Fokko Jan «Stevin, Huygens and the Dutch republic : The golden age of mathematics» (en anglès). Nieuw archief voor wiskunde, Vol. 9, Num. 2, 2008, pàg. 100-107. ISSN: 0028-9825.
  • Dijksterhuis, Fokko Jan. «Moving around the Ellipse: Conic sections in Leiden, 1620-1660». A: Silent Messengers (en anglès). Lit Verlag, 2011, p. 89-124. ISBN 978-3-8258-1635-3. 
  • Hofmann, Joseph Ehrenfried. Frans van Schooten der Jüngere (en alemany). Steiner, 1962. ISBN 978-3-5150-0459-6. 
  • Randenborgh, Christian van «Frans van Schootens Beitrag zu Descartes Discours de la méthode» (en alemany). Mathematische Semesterberichte, Vol. 59, Num. 2, 2012, pàg. 223-241. DOI: 10.1007/s00591-012-0106-5. ISSN: 0720-728X.
  • Struik, Dirk Jan. The Land of Stevin and Huygens (en anglès). Reidel Publishing Co., 1981. ISBN 90-277-1237-9. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frans van Schooten
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Frans van Schooten» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Hofmann, J.E. «Schooten, Frans van» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 abril 2014].
  • Westfall, Richard S. «Schooten, Frans van» (en anglès). The Galileo Project. [Consulta: 17 setembre 2024].
  • de Waard. «Schooten (Frans van) (2)» (en neerlandès). Nieuw Nederlandsch Biografisch Woordenboek, 1974. [Consulta: 18 setembre 2014].
Registres d'autoritat
Bases d'informació