Francisco Javier González de Castejón y Elío
Fotografia de Francisco Javier González de Castejón y Elío realitzada per Compañy | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 maig 1848 Pamplona (Navarra) |
Mort | 25 novembre 1919 (71 anys) Madrid |
Ministre de Justícia | |
27 octubre 1913 – 7 setembre 1914 ← Pedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui – Eduardo Dato e Iradier → | |
Governador civil de la província de Madrid | |
26 gener 1907 – 22 octubre 1909 ← Martín Rosales Martel – Rodrigo Figueroa Torres → | |
Ministre de Foment d'Espanya | |
27 gener 1905 – 23 juliol 1905 ← José de Cárdenas y Uriarte – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta → | |
Ministre de la Governació | |
16 desembre 1904 – 27 gener 1905 ← Manuel Allendesalazar Muñoz – Augusto González-Besada y Mein → | |
Ministre de Foment d'Espanya | |
6 desembre 1902 – 20 juliol 1903 ← Amós Salvador Rodrigáñez – Rafael Gasset Chinchilla → | |
Ministre de Justícia | |
18 abril 1900 – 6 març 1901 ← Luis María de la Torre de la Hoz – Julián García-San Miguel → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Senador del Regne | |
Catedràtic d'universitat | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, jurista, advocat |
Partit | Partit Conservador |
Membre de | |
Altres | |
Títol | Marquesado de Vadillo (en) |
Fills | Pedro González de Castejón y Entrala |
Francisco Javier González de Castejón y Elío, marquès de Vadillo (Pamplona, 25 de maig de 1848 - Madrid, 25 de novembre de 1919) fou un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, cartera que tornaria a ocupar, junt amb les de les de ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques i ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
González de Castejón i Elío va ser catedràtic de Dret Natural en la Universitat Central de Madrid.[1] Membre de la Unió Catòlica i del Partit Conservador va iniciar la seva carrera política com a diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1879 sent reelegit successivament fins a 1914,[2] fins que en 1915 va renunciar en ser nomenat senador vitalici.[3]
Ministre de Gracia i Justícia, entre el 18 d'abril de 1900 i el 6 de març de 1901 en els dos successius governs que van presidir Silvela i Azcarraga, ja que va tornar a ocupar amb Eduardo Dato entre el 27 d'octubre 1913 i el 7 de setembre de 1914; seria igualment ministre d'Agricultura Indústria, Comerç i Obres Públiques en dues ocasions: entre el 6 de desembre de 1902 i el 20 de juliol de 1903 en un gabinet presidit per Silvela, i entre el 27 de gener i el 23 de juny de 1905 al govern encapçalat per Raimundo Fernández Villaverde. També va ser ministre de Governació al govern que, entre el 16 de desembre de 1904 i el 27 de gener de 1905, va presidir Azcárraga.
Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Obres
- Lecciones de derecho natural
- El Matrimonio civil y canónico
- Codificación
- El principio de autoridad en la vida social
Referències
Bibliografia
- Federico Suárez Verdeguer. Estudios de historia moderna y contemporánea: homenaje a Federico Suárez Verdeguer. Madrid: Rialp, 1991, p. 469 i ss.. [Enllaç no actiu]
Vegeu també
Enllaços externs
- Francisco Javier González de Castejón y Elío a Enciclopedia Auñamendi
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Luis María de la Torre de la Hoz Pedro Rodríguez de la Borbolla | Ministre de Gràcia i Justícia 1900-1901 1913-1914 | Succeït per: Julián García-San Miguel Eduardo Dato e Iradier |
Precedit per: Amós Salvador Rodrigáñez José de Cárdenas y Uriarte | Ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques 1902-1903 (gener-juliol) 1905 | Succeït per: Rafael Gasset Chinchilla Álvaro Figueroa y Torres Mendieta |
Precedit per: Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar | Ministre de la Governació 1904-1905 | Succeït per: Augusto González-Besada y Mein |
Premis i fites | ||
Precedit per: Aureliano Linares Rivas | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 34 1903-1919 | Succeït per: Álvaro López Núñez |