Filosofia continental
Filosofia |
---|
Alguns filòsofs prestigiosos |
Història |
Antiga · Renaixentista (humanisme) · Moderna (Il·lustració) · Contemporània · Postmoderna |
Escoles i tradicions |
Sofística · Filosofia africana · Filosofia analítica · Aristotelisme · Filosofia budista · Pensament xinès · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià) · Filosofia continental · Filosofia oriental · Filosofia egípcia · Existencialisme · Dogmatisme · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme) · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista) · Filosofia jueva (Judeoislàmiques) · Pragmatisme · Pensament islàmic · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana) · Platonisme · Filosofia occidental |
Mètode d'investigació |
Maièutica · Experiment mental · Argumentació · |
Àrees d'estudi |
|
Contingut |
Absolut · Coneixement · Estètica · Ètica · Religió · Llenguatge · Ment · Sagrat · Valor · Virtut · Veritat · Consciència · Percepció · Desig · Existència · Mort · Cultura · Racionalitat · Sentit · Estat · Veritat · Voluntat · Felicitat · Llibertat · Responsabilitat · Justícia · Poder · Violència · Imaginació · Dret · Política · Història · Societat |
Conceptes |
|
Portal de filosofia |
Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX. Específic del món cultural anglosaxó ("continental", aliè, per oposició a "insular" o britànic, propi),[1] és usat pels filòsofs analítics anglosaxons per a agrupar tots aquells corrents filosòfics que es contraposen a la filosofia analítica.[2] Tradicionalment s'ha inclòs en la filosofia continental l'idealisme alemany, la fenomenologia, l'existencialisme, l'hermenèutica, l'estructuralisme, el postestructuralisme, el feminisme, a la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt, així com alguns corrents del marxisme.[3][4]
La divisió entre filosofia analítica i continental no té un origen clar. Segons el filòsof Bertrand Russell, el corrent continental comença a partir dels plantejaments empiristes de John Locke.[5] Altres en marquen el trencament amb l'aparició de la fenomenologia, nascuda de la mà de filòsofs alemanys com Edmund Husserl, Martin Heidegger o Rudolf Carnap, i en contraposició amb el romanticisme.[6][7] Segons l'autor Simon Critchley, el terme de filosofia continental prové com a reemplaçament a Anglaterra i Nord-amèrica dels termes «existencialisme» i «fenomenologia», com a resultat de pensadors postestructuralistes com Jacques Lacan, Jacques Derrida, Jean-François Lyotard, Gilles Deleuze i Michel Foucault.[8]
Referències
- ↑ «filosofia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «Continental philosophy | European thought» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «What is Continental vs Analytic Philosophy?». [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «Analytic versus Continental Philosophy | Issue 74 | Philosophy Now». [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ Russell, B. A History of Western Philosophy, 1945, p. 643-647.
- ↑ Andrew Cutrofello, p. 3.
- ↑ Friedman, Michael. A Parting of the Ways: Carnap, Cassirer, and Heidegger. Open Court, 2000. ISBN 9780812694253.
- ↑ Simon Critchley, p. 39-40.
Bibliografia
- Simon Critchley, Continental Philosophy: A Very Short Introduction. Oxford University Press (2001) ISBN 0-19-285359-7
- Andrew Cutrofello, Continental Philosophy: A Contemporary Introduction. Routledge (2005) ISBN 9780415242097