Fàbrica de ceràmica Fita

Infotaula d'organitzacióFàbrica de ceràmica Fita
Dades
Tipusfàbrica Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de dissolució o abolició1888 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

La fàbrica de ceràmica Fita fou un negoci establert al carrer dels Escudellers, 49 de Barcelona. La residència familiar era al carrer dels Escudellers Blancs, 7, al costat de la fàbrica.[1][2]

Història

L'obrador va ser fundat al segle xvii pel gerrer Josep Jaumar,[3][4] iniciador d'una nissaga continuada per Josep Jaumar i Delé,[5] Antoni Jaumar i Cera,[6] Antoni Jaumar i Xixivell (1769-1811)[7] i Antoni Jaumar i Mata.[7]

Els seus fills Joaquim i Josep Antoni Jaumar i Carrera no van seguir l'ofici, dedicant-se el primer a la magistratura i el segon al de notari, per la qual cosa l'obrador fou venut el 1823 al gerrer Francesc Fita i Corcoll,[8][4] natural de Cervera.[9] Cap al 1842,[10] fou succeït pel seu fill Antoni Fita i Torrents (1805-1864),[9] casat amb Maria Anna Rovira (†1882).[11] A més d'objectes de pisa (cacharrería en castellà),[12][13][14] també hi produïa guarniments de terracota per a façanes, dissenyats per l'escultor Josep Anicet Santigosa i Vestratén,[15][16] i rajoles vidriades.[17] El 1855 va adquirir a Josepa Bartra, vídua de Canela, una parcel·la a l'interior d'illa.[18]

Antoni Fita va morir d'aplopexia[19] el 1864[20] i fou succeït al capdavant del negoci pel seu fill Magí Fita i Rovira,[21][15] que entre altres obres, va realitzar els plafons ceràmics del mercat de Sant Antoni[22] i les màjoliques de l'Arc de Triomf.[1] També va participar a l'Exposición de Agricultura, Industria y Bellas Artes de Barcelona de 1871,[22] a la de París de 1877, on va guanyar una medalla de bronze,[23] i a l'Exposició Universal de 1888,[15][24] on va realitzar les ceràmiques vidriades del Cafè-Restaurant.[25][22]

Va plegar després del certamen,[26] ja que els seus dos fills no continuaren l'ofici,[4] i el 1890, va demanar permís per a reconstruir el cos de l'interior d'illa on es trobava la fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Pau Vergés.[27]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1898, p. 890. 
  2. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 81. 
  3. ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 187-188.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Diario de Barcelona, 10-11-1889, p. 13721. 
  5. ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 188.
  6. ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 186-187.
  7. ↑ 7,0 7,1 Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 187.
  8. ↑ Diario de Barcelona, 23-12-1827, p. 2856. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 136.
  10. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 5. 
  11. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 02-12-1882, p. 14607. 
  12. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389. 
  13. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 162, 339. 
  14. ↑ Cerdà Mellado, vol. I, 2021, p. 276.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Subías Pujadas, 2006, p. 222.
  16. ↑ García Fortes, 2001, p. 119, 130.
  17. ↑ García Fortes, 2001, p. 120.
  18. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 28-7-1855.
  19. ↑ «aplopexia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 06-07-1865, p. 6755. 
  21. ↑ Cerdà Mellado, vol. IV, 2021, p. 137.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 García Fortes, 2001, p. 121.
  23. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 18-05-1877, p. 5627. 
  24. ↑ «Magí Fita i Rovira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. ↑ Subías Pujadas, 2006, p. 234.
  26. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 748. 
  27. ↑ «Magin Fita. Escudellers 49. Permis per a derribar i reconstruir un cos d'edifici existent en aquesta adreça». Q127 Foment 455 Q. AMCB, 16-01-1890.

Bibliografia

  • Cerdà Mellado, Josep Antoni. Els escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cultures en Contacte a la Mediterrània, 15-05-2021. 
  • García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001.
  • Subías Pujadas, M. Pia «Pujol i Bausis, una empresa cerámica en el modernismo». Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo: Actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004, 2006, pàg. 217-254.