Ernest Bevin
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 març 1881 Winsford (Anglaterra) |
Mort | 14 abril 1951 (70 anys) Westminster (Anglaterra) |
Sepultura | abadia de Westminster |
Lord del Segell Privat | |
9 març 1951 – 14 abril 1951 ← Christopher Addison – Richard Stokes → | |
Membre del 39è Parlament del Regne Unit | |
23 febrer 1950 – 14 abril 1951 (mort en el càrrec) Legislatura: trenta-novena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Woolwich East | |
Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth | |
27 juliol 1945 – 9 març 1951 ← Anthony Eden – Herbert Morrison → | |
Membre del 38è Parlament del Regne Unit | |
5 juliol 1945 – 3 febrer 1950 (dissolució parlamentària) Legislatura: trenta-vuitena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Wandsworth Central | |
Membre del 37è Parlament del Regne Unit | |
22 juny 1940 – 15 juny 1945 (dissolució parlamentària) Legislatura: trenta-setena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Wandsworth Central Electe a: 1940 Wandsworth Central by-election (en) | |
Secretari d'Estat d'Ocupació | |
13 maig 1940 – 23 maig 1945 ← Ernest Brown – Rab Butler → | |
Transport and General Workers' Union (en) | |
1r gener 1922 – 27 juliol 1945 ← cap valor – Arthur Deakin → | |
Membre del Consell Privat del Regne Unit | |
Activitat | |
Lloc de treball | Londres |
Ocupació | polític, sindicalista |
Partit | Partit Laborista |
Membre de | Consell General del Congrés de Sindicats |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Ernest Bevin (Winsford, Somerset, 9 de març de 1881 - Londres, 14 d'abril de 1951) va ser un estadista britànic, líder sindical i polític laborista.[1][2]
Va cofundar i exercir de secretari general del poderós Sindicat de Treballadors Generals i del Transport durant els anys 1922–40 i Ministre de Treball en el govern de la coalició durant la Segona Guerra Mundial. Va aconseguir maximitzar l'oferta de mà d'obra britànica, tant pels serveis armats com per a la producció industrial domèstica, amb un mínim de vagues i desordres. El seu paper més important va ser Secretari d'Afers Exteriors en el govern laborista de postguerra liderat per Clement Attlee, 1945-51. Va obtenir suport financer nord-americà, es va oposar fortament al comunisme i va ajudar a la creació de l'OTAN. El lideratge de Bevin a Exteriors també va impulsar la fi del Mandat de Palestina i la subsegüent creació de l'Estat d'Israel. El seu biògraf, Alan Bullock, va dir que Bevin "es troba com l'últim de la línia de secretaris d'exteriors en la tradició creada per Castlereagh, Canning i Palmerston a la primera meitat del segle xix", i que a causa de la reducció del poder britànic, no té successors.[3][4]
Referències
- ↑ «Ernest Bevin, British labour leader and statesman». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ Pearce, Robert; Jefferys, Kevin (ed.). «Ernest Bevin». A: Labour Forces: From Ernie Bevin to Gordon Brown. I.B.Tauris, 2002, p. 7–24. ISBN 978-0-85771-415-2 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Johnson, Edward «Bevin, Ernest (1881–1951)». Encyclopedia of Diplomacy - Wiley Online Library, 03-05-2018. DOI: 10.1002/9781118885154.dipl0341 [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ Rosetti, Moshe «Ernest Bevin (1881-1951)». Encyclopaedia Judaica. American-Israeli Cooperative Enterprise [Consulta: 26 agost 2019].