El timbal de llauna
Die Blechtrommel | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Volker Schlöndorff |
Protagonistes | David Bennent Mario Adorf Angela Winkler Daniel Olbrychski Katharina Thalbach Charles Aznavour Andréa Ferréol Heinz Bennent Tina Engel Berta Drews Ilse Pagé Käte Jaenicke Otto Sander Fritz Hakl Emil Feist Marek Walczewski Ernst Jacobi Roland Teubner (en) Henning Schlüter Wojciech Pszoniak Bruno Thost Joachim Hackethal Helmut Brasch Zygmunt Hübner Mieczysław Czechowicz Ronald Nitschke Anne Bennent Lech Grzmociński Stanisław Michalski Dietrich Frauboes Jean-Claude Carrière |
Producció | Franz Seitz Jr. i Anatole Dauman |
Guió | Jean-Claude Carrière, Volker Schlöndorff, Günter Grass i Franz Seitz Jr. |
Música | Maurice Jarre |
Fotografia | Igor Luther |
Muntatge | Suzanne Baron |
Productora | Jadran Film |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Alemanya, Polònia i Iugoslàvia |
Estrena | 1979 |
Durada | 142 min i 162 min |
Idioma original | alemany (principalment) |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Gdańsk, Berlín Oest, Zagreb, París, Múnic i Normandia |
Color | en color |
Pressupost | 6.000.000 DM |
Recaptació | 25.000.000 DM (Alemanya) 4.000.000 $ (Estats Units d'Amèrica) |
Descripció | |
Basat en | El timbal de llauna |
Gènere | cinema bèl·lic, drama i pel·lícula basada en una novel·la |
Qualificació MPAA | R |
Tema | relacions entre Alemanya i Polònia, nazisme, relacions de classe i petita burgesia |
Lloc de la narració | Gdańsk, Cashobia (oc) , París i Normandia |
Època d'ambientació | 1899, dècada del 1900, dècada del 1910, dècada del 1920, dècada del 1930, dècada del 1940, Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial, Defense of the Polish Post Office in Danzig (en) , fugida i expulsió d'alemanys a Europa i Nit dels vidres trencats |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1980) candidata internacional als Premis Oscar (1980)
|
Premis | |
El timbal de llauna[1] (títol original en alemany Die Blechtrommel) és una pel·lícula franco-alemanya-polonesa de Volker Schlöndorff, adaptació de la novel·la homònima de Günter Grass i estrenada el 1979.
La novel·la de Günter Grass es divideix en dues parts: la primera, que és la que ha fet servir Schlöndorff per a la seva adaptació cinematogràfica, posa en escena un petit noi, Oskar, que es nega a créixer sota el nazisme. La segona part va des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a l'anunci de la mort de Stalin el 1953; Oskar ha decidit reprendre el seu creixement, però no es pot realitzar harmoniosament: es converteix en un nan vagament monstruós.
Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]
Argument
La història del Tambor és contada com un llarg monòleg, del qual el narrador no és altre que el mateix heroi, Oskar Matzerath, un personatge ben estrany. Dotat d'una intel·ligència innata fora del comú, rep en regal, per al seu tercer aniversari cap a finals dels anys 1920, un tambor de llauna lacada en vermell i blanc. Aquell dia, decideix no arribar mai al món dels adults i deixar de créixer. Conservarà així sobre el món una mirada de nen implacable i inflexible. Negant totes les conveniències socials i esperances, se serveix del seu tambor per provar el món i per prendre la mesura de l'humor ambient. Així, paralitzat en el seu cos de nen de tres anys, el seu tambor permanentment clavat al seu coll, el narrador conta de forma èpica i molt negre la seva travessia dels anys 1930, de la Segona Guerra Mundial i de la revitalització econòmica que va seguir.[2]
Repartiment
- David Bennent: Oskar Matzerath
- Mario Adorf: Alfred Matzerath
- Angela Winkler: Agnes Matzerath
- Katharina Thalbach: Maria Matzerath
- Daniel Olbrychski: Jan Bronski
- Tina Engel: Anna Koljaiczek (jove)
- Berta Drews: Anna Koljaiczek (gran)
- Roland Teubner: Joseph Koljaiczek
- Tadeusz Kunikowski: Oncle Vinzenz
- Andréa Ferréol: Lina Greff
- Heinz Bennent: Greff
- Ilse Pagé: Gretchen Scheffler
- Werner Rehm: Scheffler
- Käte Jaenicke: La Mare Truczinski
- Otto Sander: Meyn
- Charles Aznavour: Sigismund Markus
Premis i nominacions[cal citació]
Premis
- 1979: Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Canes
- 1980: Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- 1980: Bodil a la categoria Bodil del millor film europeu
Nominacions
Referències
Enllaços externs
- El tambor de hojalata, a DeCine21 (castellà)
- Criterion Collection, assaig de Eric Rentschler (anglès)