El premi
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement. |
The Prize | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mark Robson |
Protagonistes | Paul Newman Edward G. Robinson Elke Sommer Diane Baker Micheline Presle Gérard Oury Sergio Fantoni Kevin McCarthy Leo G. Carroll Sacha Pitoëff John Wengraf Don Dubbins Edith Evanson Gregg Palmer Jacqueline Beer John Banner John Qualen Karl Swenson Virginia Christine Rudolph Anders Lester Matthews Queenie Leonard Anna Lee Gregory Gaye Ben Wright Peter Coe Lars Passgård Britt Ekland Teru Shimada Gene Roth Colin Kenny Jack Chefe Ivan Triesault Fred Holliday (en) Sam Edwards |
Producció | Pandro S. Berman |
Dissenyador de producció | George Davis |
Guió | Ernest Lehman |
Música | Jerry Goldsmith |
Fotografia | William H. Daniels |
Muntatge | Adrienne Fazan |
Vestuari | Bill Thomas |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1963 |
Durada | 134 min |
Idioma original | anglès alemany |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | The Prize (en) |
Gènere | cinema d'espionatge, pel·lícula basada en una novel·la, drama i cinema de ficció criminal |
Lloc de la narració | Estocolm |
El premi (títol original en anglès: The Prize) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mark Robson, estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[2]
Durant la Guerra Freda, un escriptor nord-americà, faldiller i aficionat a la beguda, arriba a Estocolm per rebre el Premi Nobel de Literatura. Una vegada allà, descobreix, per casualitat, que uns agents soviètics projecten segrestar un savi refugiat als Estats Units en ocasió del lliurament del Premi Nobel.
Repartiment
- Paul Newman: Andrew Craig
- Elke Sommer: Inger Lisa Andersson
- Edward G. Robinson: Dr. Max Stratman / Prof. Walter Stratman
- Diane Baker: Emily Stratman
- Micheline Presle: Dr. Denise Marceau
- Gérard Oury: Dr. Claude Marceau
- Sergio Fantoni: Dr. Carlo Farelli
- Kevin McCarthy: Dr. John Garrett
- Leo G. Carroll: Comte Bertil Jacobsson
- Sacha Pitoëff: Daranyi
- Jacqueline Beer: Monique Souvir, secretària del Dr. Claude Marceau
- Don Dubbins: Ivar Cramer, l'home de confiança
- Karl Swenson: Hilding
- John Qualen: Oscar
- John Banner: el corresponsal alemany
- Edith Evanson: Sra. Ahlquist
- Virginia Christine: Sra. Bergh
Al voltant de la pel·lícula
La pel·lícula fa un cert nombre de referències molt explícites a «Perseguit per la mort» de Hitchcock: l'escena a pagès, amb la policia, d'una obra amb la qual res no ha passat... la reunió (aquí nudistes!) pertorbada per l'heroi que fa intervenir la policia per escapar-se dels seus perseguidors, etc.[3]
Premis i nominacions
- Premis
- 1964: Globus d'Or a la millor promesa per Elke Sommer
- Nominacions