Edmund Stoiber
(2010) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 setembre 1941 (82 anys) Oberaudorf (Alemanya) |
Membre del Bundestag | |
18 octubre 2005 – 8 novembre 2005 (renúncia) – Johannes Singhammer → Legislatura: setzena legislatura del Bundestag | |
Membre del Bundestag | |
17 octubre 2002 – 17 octubre 2002 (position not accepted (en) ) – Melanie Oßwald → Legislatura: quinzena legislatura del Bundestag | |
President del Bundesrat | |
1r novembre 1995 – 31 octubre 1996 ← Johannes Rau – Erwin Teufel → | |
Ministre-president de Bavièra (oc) | |
28 maig 1993 – 9 octubre 2007 ← Max Streibl – Günther Beckstein → | |
Bavaria's interior minister (en) | |
19 octubre 1988 – 28 maig 1993 ← August Lang – Günther Beckstein → Membre del gabinet: Cabinet Streibl I (fr) , Cabinet Streibl II (fr) | |
Diputat del Landtag de Baviera | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Múnic - ciències del dret (1962–1967) Hochschule für Politik München (en) - ciències polítiques (1962–) |
Activitat | |
Lloc de treball | Múnic Estrasburg Brussel·les |
Ocupació | polític, advocat, jurista |
Ocupador | Universitat de Ratisbona |
Partit | Unió Social Cristiana de Baviera |
Participà en | |
12 febrer 2017 | eleccions presidencials alemanyes de 2017 |
18 març 2012 | eleccions presidencials alemanyes de 2012 |
30 juny 2010 | eleccions presidencials alemanyes de 2010 |
23 maig 2009 | eleccions presidencials alemanyes de 2009 |
23 maig 2004 | eleccions presidencials alemanyes de 2004 |
23 maig 1999 | eleccions presidencials alemanyes de 1999 |
Família | |
Cònjuge | Karin Stoiber |
Premis
| |
Lloc web | stoiber.de |
|
Edmund Rüdiger Stoiber (Oberaudorf, Alemanya, 28 de setembre de 1941) és un polític retirat alemany que va exercir de ministre-president de l'estat federat de Baviera (des de 1993 a 2007) i de líder de la CSU (des de 1998 a 2007).[1] L'any 2002 va ser el candidat de la coalició CDU/CSU a les eleccions federals, però va ser derrotat pel ja president socialdemòcrata Gerhard Schröder.[2]
Biografia
Nascut a Oberaudorf, prop de Rosenheim, és advocat de professió. De 1978 a 1982/83 va ser secretari general de la CSU. Va participar en el govern bavarès entre 1982 i 1986 com a subsecretari d'Estat i de 1986 a 1988 com a ministre de l'Interior de l'estat, càrrec en què es va distingir per la seva lluita contra la inseguretat ciutadana emprant els poders de l'Estat. A més, ha advocat per condicions més restrictives per atorgar l'asil, que considera que té un tractament molt més liberal a Alemanya i la Unió Europea (UE) que en altres potències com els Estats Units o el Japó.
El 2002, va ser nomenat candidat a la cancelleria pel seu partit i el partit agermanat CDU. No obstant això, a les eleccions generals del 22 de setembre de 2002 no va assolir la majoria necessària, de manera que Stoiber va haver de renunciar a les seves aspiracions i la cancelleria es va mantenir en poder delsocialdemòcrata Gerhard Schröder.
Stoiber no va ser finalment el candidat a la cancelleria a les eleccions de 2005, ja que per a això es va nomenar la presidenta de la CDU, Angela Merkel, que va aconseguir el càrrec. Després de les eleccions, Stoiber va anunciar que formaria part del gabinet d'Angela Merkel com a ministre d'Economia. No obstant això, quan a Múnic ja s'estaven perfilant els possibles candidats per succeir-lo com a ministre-president del govern de Baviera, Stoiber es va retractar a l'últim moment i va decidir seguir en el seu càrrec anterior, una decisió que va provocar incomprensió i malestar en una bona part de les bases del seu partit.[3]
A partir de desembre de 2006, es van multiplicar les censures contra Stoiber a causa d'un escàndol dins de la CSU, ja que es va publicar que un ajudant seu havia espiat a possibles crítics dins del partit, suposadament amb la intenció de recaptar dades personals que pogués utilitzar contra ells. Al setembre de 2007, Stoiber va dimitir de tots els seus càrrecs polítics, ja que la majoria de la cúpula de la CSU exigia la seva renúncia.[4]
Durant els últims anys, Stoiber havia aconseguit certa fama pels seus lapsus linguae i balbucejos en fer discursos polítics, convertint-se repetidament en objecte de burla dels programes de sàtira política.
Referències
- ↑ Deutschland, Stiftung Deutsches Historisches Museum, Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik. «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Biografie: Edmund Stoiber» (en alemany). [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «El conservador Edmund Stoiber competirá con Schroeder por la cancillería alemana» (en castellà). El País [Madrid], 10-01-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Koalition: Stoiber bleibt in Bayern - Glos soll Minister werden» (en alemany). FAZ.NET. ISSN: 0174-4909.
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Bavarian Premier Stoiber Says He Will Step Down | DW | 18.01.2007» (en anglès britànic). [Consulta: 21 gener 2021].