Economia de guerra
Economia |
---|
Història |
Història del pensament econòmic · Europa · Capitalisme · Universal · Amèrica · Comunisme · Oceania · Àfrica · Àsia |
Escoles i ideologies |
Comunisme · Capitalisme · Anarquia · Laissez faire · Socialisme de mercat · Mercantilisme · Fisiocràcia · Lliure mercat · Proteccionisme · Sindicalisme |
Mètode d'investigació |
Macroeconomia · Microeconomia · Metodologia econòmica · Economia ortodoxa · Economia heterodoxa · Economia matemàtica · Teoria dels jocs · Economia computacional · Optimització matemàtica · Econometria · Economia experimental · Comptabilitat nacional · Creixement econòmic |
Àrees d'estudi |
Agricultura · Comportamental · Empresarial · Cultural · Demogràfica · Desenvolupament · Digital · Ecològica · Economia de l'educació · Enginyeria econòmica · Ambiental · Evolucionista · Expedicionària · Geogràfica · Financera · Sanitària · Organització industrial · Economia de la informació · Institucional · Economia del coneixement · Economia laboral · Dret i economia · D'empresa · Monetària · De recursos · Organitzacional · Economia del personal · Planificació · Política econòmica · Polítiques públiques · Polítiques socials · Reginals · Rurals · Terciarització · Socioeconomia · Sociologia econòmica · Estadística econòmica · Urbana · Economia del benestar · Economia de guerra · Economia de transició · Economia de la religió |
Sistemes econòmics |
Capitalisme · Corporativisme · Comunisme · Economia feudal · Globalisme · Caça i farratgeria · Cooperativisme · Economia circular · Economia mixta |
Contingut |
|
Portal d'economia |
Es denomina economia de guerra la que s'aplica en moments històrics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en períodes d'extrema autarquia i que té per objecte mantenir el funcionament de les activitats econòmiques indispensables per a un país, procurar l'autoabastament, desincentivar el consum privat, garantir la producció d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat.
Entre les actuacions fonamentals es troben:
- Control exhaustiu de la política monetària que eviti els processos d'hiperinflació.
- Afavoriment de l'autarquia com sistema que eviti la dependència de les importacions exteriors en productes bàsics i material militar.
- Mesures d'estalvi del consum energètic.
- Incentivació de la mà d'obra femenina a baix cost per a ocupar els llocs de treball d'aquells que s'incorporen a l'exèrcit.
- Canvis en la política agrícola que dirigeixen els cultius i la indústria transformadora cap a la producció de gra i, en general, cultius que aportin una alta quantitat d'hidrats de carboni.
- Augment de la producció de la indústria pesant i de material militar.
- Establiment de reduccions del consum privat, que pot incloure el racionament a la indústria i a les famílies.
Per a molts països no bel·ligerants i propers territorial o econòmicament a una zona de conflicte armat, l'economia de guerra representa una oportunitat de creixement i desenvolupament en poder incrementar les seves exportacions als territoris bel·ligerants. En altres casos, l'economia de guerra sustenta processos d'investigació i desenvolupament tecnològic que milloren la capacitat del país, sostenint-se per alguns economistes que, en alguns casos, aquest sembla l'origen real d'alguns conflictes.