Diguètids

Infotaula d'ésser viuDiguètids
Diguetidae Modifica el valor a Wikidata

Diguetia canities Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaDiguetidae Modifica el valor a Wikidata
Frederick Octavius Pickard-Cambridge, 1899
Tipus taxonòmicDiguetia Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
2 gèneres, 15 espècies.[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els diguètids (Diguetidae) són una petita família d'aranyes araneomorfes.[1] Fou descrita per primera vegada per Frederick Octavius Pickard-Cambridge l'any 1899.[2]

Són aranyes haplogines de sis ulls que construeixen una teranyina cònica i viuen en el seu centre, que és el lloc on també guarden els ous. Viuen fonamentalment als deserts americans; els exemplars del gènere Diguetia fan les seves teranyines en arbusts o entre els cactus. Es troben a Amèrica, Diguetia principalment a EUA i Mèxic i Segestrioides, a Sud-amèrica.[1]

Encara que tenen una disposició dels ulls similar a la del gènere Loxosceles (Sicariidae), que és molt verinosa, no són espècies verinoses per a l'ésser humà.

Sistemàtica

Segons el World Spider Catalog amb data de 16 de febrer de 2019, aquesta família té reconeguts 2 gèneres i 15 espècies.[1]

Diguetia Simon, 1895
  • Diguetia albolineata (O. P.-Cambridge, 1895) (EUA, Mèxic)
  • Diguetia andersoni Gertsch, 1958 (EUA)
  • Diguetia canities (McCook, 1889) (EUA, Mèxic) (espècie tipus)
    • Diguetia canities dialectica Chamberlin, 1924 (Mèxic)
    • Diguetia canites mulaiki Gertsch, 1958 (EUA)
  • Diguetia catamarquensis (Mello-Leitão, 1941) (Argentina)
  • Diguetia imperiosa Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA, Mèxic)
  • Diguetia mojavea Gertsch, 1958 (EUA)
  • Diguetia propinqua (O. P.-Cambridge, 1896) (Mèxic)
  • Diguetia signata Gertsch, 1958 (EUA)
  • Diguetia stridulans Chamberlin, 1924 (Mèxic)
Segestrioides Keyserling, 1883
  • Segestrioides badia (Simon, 1903) (Brasil)
  • Segestrioides bicolor Keyserling, 1883 (Perú) (espècie tipus)
  • Segestrioides copiapo Platnick, 1989 (Xile)
  • Segestrioides tofo Platnick, 1989 (Xile)

Superfamília Pholcoidea

Els diguètids havien format part de la superfamília dels folcoïdeus (Pholcoidea), al costat de fòlcids i plectrèurids. Durant un temps havia estat considerada com una subfamília dels plectrèurids.

Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[3][4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Referència World Spider Catalog : Diguetidae +base de dades . Accés el 16 de febrer de 2019
  2. Pickard-Cambridge, F. O. (1899a). Arachnida - Araneida and Opiliones. In: Biologia Centrali-Americana, Zoology. London 2, 41-88.
  3. Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  4. World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WSC