Desmond Tutu
(2004) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Desmond Mpilo Tutu 7 octubre 1931 Munsieville (Unió Sud-africana) |
Mort | 26 desembre 2021 (90 anys) Ciutat del Cap (Sud-àfrica) |
Causa de mort | càncer de pròstata |
Sepultura | catedral de Sant Jordi |
Arquebisbe anglicà de Ciutat del Cap | |
7 setembre 1986 – juny 1996 ← Philip Russell – Njongonkulu Ndungane → | |
Bisbe de Johannesburg | |
febrer 1985 – 7 setembre 1986 ← Timothy Bavin – George Buchanan → | |
Secretari general Consell d'Esglésies de Sud-àfrica | |
març 1978 – febrer 1985 | |
Bishop of Lesotho (en) diòcesi de Lesotho | |
agost 1976 – març 1978 ← John Maund (en) | |
Dades personals | |
Religió | Anglicanisme |
Formació | King's College de Londres - teologia (1962–2012) Universitat de Sud-àfrica (–1954) Bates College Hamilton College St. Martin's School - teologia |
Activitat | |
Camp de treball | Església d'Anglaterra, anglicanisme, teologia evangèlica, drets humans, drets civils i polítics, activisme i drets civils |
Ocupació | sacerdot anglicà, teòleg evangèlic, arquebisbe, escriptor de no-ficció, activista pels drets humans, activista polític |
Ocupador | Universitat Nacional de Lesotho |
Família | |
Cònjuge | Nomalizo Leah Tutu (1955–2021), mort de la persona |
Fills | Mpho Andrea Tutu |
Premis
| |
Signatura | |
Desmond Tutu (Munsieville, 7 d'octubre de 1931 - Ciutat del Cap, 26 de desembre de 2021) fou un pacifista i eclesiàstic sud-africà que esdevingué famós durant els anys 80 del segle xx a causa de la seva oposició a l'apartheid.[1] Va ser el primer arquebisbe negre anglicà de Ciutat del Cap a Sud-àfrica.
Biografia
[cal citació]
Nascut el 7 d'octubre de 1931 a la població sud-africana de Klerksdorp, va emigrar amb la seva família als dotze anys a Johannesburg. Tot i que volia ser metge, va orientar la seva educació a l'ensenyament a causa que la seva família no podia pagar-li els estudis. Va llicenciar-se el 1953 a la Universitat Bantu de Pretòria; fou posteriorment mestre de secundària a l'Institut Bantu de Johannesburg, on va estar fins al 1957. Aquell any dimití del càrrec; denuncià la precarietat de l'ensenyament dels negres. Va continuar els estudis de teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot anglicà.
Entre 1962 i 1966 viatjà a Londres, on rebé un màster en teologia; retornà posteriorment al seu país. A partir d'aquell moment realitzà conferències en les quals denunciava la precarietat de la situació dels negres al seu país; denuncià que la situació d'aparent cordialitat entre blancs i negres podia esclatar en qualsevol moment. El 1972 fou designat vicedirector del fons teològic d'educació del Consell Mundial d'Esglésies, i al seu retorn a Sud-àfrica el 1975 fou ordenat bisbe de l'Església anglicana, el primer negre a ser-hi ordenat.
Obra política
El 1976 es dugueren a terme les protestes de Soweto per l'obligació de l'ús de l'afrikaans com a llengua d'instrucció en escoles negres, i es convertí en una revolta massiva contra l'Apartheid, revolta en la qual Tutu prengué part i va donar suport al boicot econòmic al seu país.[cal citació]
Bisbe de Lesotho entre 1976 i 1978, fou nomenat aquest últim any secretari general del Consell sud-africà d'Esglésies;[2] continuà així la lluita contra l'Apartheid amb l'acord de gairebé totes les esglésies. Tutu va advocar constantment per la reconciliació entre tots els partits implicats en l'Apartheid; denuncià constantment el govern blanc per la seva política racista, però també condemnà grups antiapartheid que propiciaven actuacions violentes i terroristes, com el Congrés Nacional Africà i diversos grups comunistes.[cal citació]
El 16 d'octubre de 1984 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau per la seva constant lluita contra l'Apartheid.[2]
El 7 de setembre de 1986 fou ordenat arquebisbe de l'Església anglicana; novament fou el primer negre a aconseguir-ho; ocupà el càrrec d'arquebisbe de Ciutat del Cap entre aquell any i el 1996.[2] Amb la fi de l'Apartheid Tutu fou nomenat director de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, creada pel president sud-africà Nelson Mandela.[cal citació]
Va ser una de les 18 personalitats mundials que originalment van donar suport a l'Aliança de Civilitzacions.[3]
El 8 de maig de 2014 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Internacional Catalunya per «la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d'una integritat, un coratge i una capacitat excepcionals».[4][5] El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[6]
Referències
- ↑ «Desmond Tutu, el Nobel de la Pau que va lluitar contra l'apartheid, mor als 90 anys». 3/24, 26-12-2021. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Desmond Tutu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Members» (en anglès). United Nations Alliance of Civilizations. Arxivat de l'original el 28 novembre 2009. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ «Desmond Tutu, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2014». 324.cat, 08-05-2014. [Consulta: 8 maig 2014].
- ↑ Rodríguez Carrera, Marta «Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya». Ara, 09-05-2014 [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) | |
Viquidites |
- Desmond Tutu Peace Centre (anglès).
- The Tutu Foundation (anglès).
- Pàgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1984 (anglès).